Fer mínimament sostenibles les nostres vides és difícil, complex i costós (sobretot i especialment si ets una persona socialitzada com a dona o amb una identitat no heteronormativa). El capitalisme i els seus tentacles, òbviament, no pensen posar-nos-ho fàcil, però és que nosaltres tampoc no els estam facilitant les coses, precisament. Per ventura, amb menys incidència i impacte, encara, però amb molta més dignitat i responsabilitat, això segur.
Aquest dissabte se celebrarà el Dia mundial del comerç just, i Mallorca, gràcies per exemple a la feina incansable i imprescindible de projectes com S'Altra Senalla, no en quedarà exclosa. Us recoman que us acosteu a les activitats que s'han preparat en motiu d'aquest dia a Palma, Inca, Manacor i Llucmajor, perquè segurament, si no ho coneixeu o no hi teniu gaire contacte, us sorprendreu de l'enorme potencial transformador que podria arribar a tenir si tothom practicàs aquest tipus de consum i tingués en compte les alternatives com a necessàries en el seu dia a dia. És evident que no és fàcil, ja sé que pensareu: “Sí, sí, molt guapo tot, però és que el menjar ecològic és car, el comerç just és car, no hi ha de tot...”. Depèn com es miri: ens resulta car saber que la gran majoria de productes que consumim provenen directament de l'explotació a altres persones o animals? Només per posar un exemple. En doblers segurament no, però i en consciència, petjada ecològica i humanitat? La resposta crec que és evident.
Quan abans deia que nosaltres tampoc no els estam facilitant les coses és perquè, en siguem més conscients o no, com a persones consumidores tenim cert poder en relació amb el mercat capitalista. Evidentment estarem influenciades, condicionades i bombardejades per publicitat i missatges subliminals per seguir el camí marcat pel sistema, però... Hi ha cruis. I els cruis, si fas força, s'acaben obrint de tal manera que fan caure parets, sostres i trespols sencers. A Mallorca hi ha molts cruis –dels positius, dels que serveixen perquè entri claror, no dels que esquarteren ca nostra– escampats arreu, però necessiten mans que facin força per eixamplar-los. Fer-ho implica moltes vegades canviar d'hàbits i de costums. Però, què suposa això comparat amb el fet de saber que estam escapant, encara que sigui a poc a poc, d'un sistema pervers com l'actual?
Les contradiccions –tenir-ne menys de cinc és dogmatisme, que diria el nostre advocat i periodista preferit de Twitter– seran moltes i molt grans, però és responsabilitat nostra bastir de sentit les alternatives existents i fomentar que n'hi hagi de noves. Un altre exemple d'alternatives, més enllà del consum, és la Trobada de casals i ateneus dels països catalans d'aquest cap de setmana a Felanitx. Una bona mostra de com l'autogestió i els models cooperatius (de treball, de consum, d'oci...) són capaços de crear una xarxa real, factible i consolidada arreu del territori malgrat les dificultats. Mentre que el context polític illenc ens dóna senyals d'haver-se tornat pitjor que un pati d'escola, val la pena ficar-nos al cap que el canvi l'hem d'exercir nosaltres: amb el nostre consum, però també amb les nostres relacions, amb els nostres llocs de treball, amb les nostres famílies i amistats... De fet, ja ho estam fent. La qüestió és que no defallim i els cruis acabin fent caure tot allò que ens impossibilita sostenir les nostres vides de manera col·lectiva.
