No és habitual posar hora i data a una contraportada, però Balears és així. En el moment en què escric aquests 3.500 caràcters són les 19.00 h d’un divendres 13 de maig i encara no sé com ha acabat el drama lorquià entre Podem i MÉS per Mallorca. En termes de retòrica amorosa, eren dos amants que ho tenien tot per aconseguir-ho tot –com les nostres illes un temps ençà–, però l’orgull i la gelosia, “eixe monstre d’ulls verds”, ha acabat entorpint la futura felicitat d’escons a rompre i passejos de bracet per la Carrera de San Jerónimo.
Els balears, antropològicament, som uns addictes al drama. I com que, ens agradi o no, tenim els polítics que ens mereixem, ells no són més que una translació fidel de nosaltres mateixos. Ens agraden tant els serials que no en tenim a bastament de viure’ls catàrticament a través de les multipantalles 3.0 sinó que també optam per experimentar-los en primera persona i dur-los a l’arena política: “Pactam o no pactam? Si pactam, jo vull anar primer. No, tu aniràs de quart. Que opinin les bases. No m’agrada el que han dit les bases. Llistes obertes. Llistes tancades. Tercer lloc. Mig diputat els primers dos anys. No, els dos darrers quan la legislatura ja sigui moribunda. Només al Senat. No, o tot o res. Jo tenc més vots. Jo tenc més tradició...”. I podria continuar estirant el fil d’Ariadna fins que el rellotge d’arena que marca l’hora dels pactes hagi deixat caure el darrer granet d’arena.
Diu la tradició popular que “segones parts mai foren bones”, però sembla que la política, una de les arts més antigues, no ho ha descobert encara. En aquesta pugna desigual, d’escons i d’aspiracions, entre els dos partits banderers de l’esquerra balear, tot apunta que MÉS és l’únic que duu fresca la lliçó apresa de #PactesDeProgrés passats i, per si de cas, ja s’ha registrat en solitari. Hi pot haver amor i sintonia, però a les Illes tenim separació de béns des que el món és món i no hem de confondre els temes coronaris amb la nostra butxaca, és a dir, amb els vots que cada formació atresora com si fos un bé immutable. Però sempre ho són? Ai las, l’aritmètica electoral es regeix per les seves pròpies regles i, sovint, dos i dos no fan quatre.
Vist des de fora, la imatge que han donat no és gaire edificant. Si abans de pactar, aquesta entesa ja fa aigua per tot arreu, què no passarà quan arribi el moment de la veritat? Hauria estat un detall que contassin als seus votants una mica del programa conjunt en lloc d’escenificar aquesta versió 'low cost' de 'Pasión de gavilanes' en què allò que importa és saber qui surt primer als títols de crèdit. És massa evident que Podem està interessat en el tercer diputat perquè si guanyen a nivell estatal serà amb 'photo finish' i convé tenir-ho tot ben fermat. I els econacionalistes per part seva, a més de la reivindicació històrica d’una veu pròpia a Madrid, pensen en el tercer diputat com la ‘pinça’ ideal per tenir ben controlat un Alberto Jarabo massa díscol al Parlament balear. On ha quedat el ‘programa’?
Aquest és, benvolguts lectors, el minut i resultat a hores d’ara del gruix de l’esquerra balear. Però els altres partits no és que puguin cantar 'La flauta màgica'. Més aviat el repertori inclouria 'Madama Butterfly'. Llevat de Ciudadanos, les principals formacions que es presenten a les REgenerals han optat per fer canvis a les seves llistes. Ja sigui per motius personals o d’estratègia, quatre mesos minsos han donat per fer una criba i tornar a intentar-ho amb munició renovada. Tot i que està tan de moda, pocs polítics de les Illes han estat capaços d’aprovar aquesta revàlida.
