Publicitat
Publicitat

Parlen perquè tenen boca

Aquests últims dos dies, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, han mantingut una interessant discrepància entorn del marc legal de la indústria del joc. Junqueras troba inacceptable que es rebaixi la fiscalitat aplicable a un projecte com BCN World, sobretot quan ja fa dècades que existeixen a Catalunya grans establiments dedicats a l'explotació del joc que no han rebut mai cap mena de favor fiscal per part del Govern de Catalunya. Junqueras, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio de fa dos dies, hi va afegir un matís substanciós: en opinió seva (però particularment seva, i no emesa en nom del seu partit ni de la seva condició de soci de govern), el joc, senzillament, s'hauria de prohibir. Està molt bé (ho dic sense ironia, ans al contrari) que els dirigents polítics donin la seva opinió personal sobre els grans temes que gestionen, perquè la ciutadania ens puguem fer el càrrec de la distància que hi ha entre els posicionaments personals dels nostres representants electes i les decisions que finalment es prenen a les taules de negociació.

No sabem quina és l'opinió personal del conseller Mas-Colell sobre el joc, perquè no l'ha donada, però no sembla insensat imaginar que a ell tampoc li faci gràcia aquesta mena d'indústria. De fet, me l'imagino perfectament a favor de la seva prohibició. Però, tot i així, el conseller és partidari, per una colla de motius, de rebaixar les condicions fiscals a un projecte com BCN World, de Tarragona. Perquè crearà llocs de treball, perquè falten calés a la caixa autonòmica i una iniciativa com aquesta és una oportunitat, perquè l'actual Govern no té altres alternatives per buscar ingressos. Pel que sigui, però tots els motius que pot tenir el conseller són a favor de la caixa comuna dels catalans. Els d'Oriol Junqueras, encara que s'hi contraposin, també. Tant l'un com l'altre, no en tenim cap dubte, busquen la construcció d'un model de finançament per al país, i la discrepància té a veure amb la mena de model productiu que s'ha de seguir en aquesta construcció. Tots dos donen motius per a la reflexió, ni que sigui a força de reeditar el vell debat entre l'idealisme i el pragmatisme.

Llàstima que després vinguin els xupòpters de la política a convertir un debat possiblement fèrtil en una conya marinera. El depriment portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, va sortir ahir a afirmar que "CiU i ERC són ludòpates que posen en perill el futur dels catalans". Va dir això dels ludòpates perquè el debat és sobre el joc: si hagués estat sobre l'alcoholisme, hauria dit que els sobiranistes eren borratxos; si hagués estat sobre el tabaquisme, Cañas hauria acusat CiU i ERC d'empènyer els catalans cap al càncer de pulmó. Si hagués estat sobre la legalització de l'heroïna, no m'ho vull ni imaginar. Així doncs, podem estar a favor de Mas-Colell o de Junqueras, però hem de denunciar aquells que, com C's, utilitzen de forma abusiva la democràcia, només per falsejar-la. No els volem.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT