Paradoxes polítiques del procés
Sense Catalunya, Espanya se'n sortirà. S'alliberarà d'un maldecap endèmic, com una migranya... Ep!, i viceversa.
Si no s'espavila, el PSC no se'n sortirà ni amb Espanya ni sense. ¿I Catalunya se'n sortirà sense el PSC? ¿Però qui necessita més l'altre: Catalunya el PSC o el PSC Catalunya?
El PP està accelerant la conversió de Catalunya en independentista i d'esquerres. Sempre que bufen vents intolerants d'Espanya, Catalunya s'embala.
Catalunya està accelerant la conversió d'Espanya en centralista i unitària. Sempre que bufen vents de llibertat a Catalunya, Espanya s'atabala.
Els federalistes, confederalistes i no nacionalistes no es quedaran orfes. En lloc de mirar a l'oest, han de mirar al nord. Allí hi trobaran el seu destí: Europa els necessita.
ERC comença a tenir por de tornar a morir d'èxit. Ves que no adoptin el lema del comte de Cagliostro: "Cal apressar-se lentament". Al final pot passar que tingui més pressa Mas que Junqueras.
L'èxit de Ciutadans, partit català espanyolista, no fa sinó consolidar la singularitat del sistema de partits català. Quin sentit tindria C's en una Catalunya còmodament espanyola? I quin sentit amb l'estat propi?
