Publicitat
Publicitat

POLÈMICA LA SEGURETAT A LA XARXA

Núvols rinxolats

Si teniu coses al núvol, heu de saber que existeix la possibilitat pròxima que esdevingui un mal. Fins i tot mossèn Alcover ho deia

M’han demanat que escrigui un article sobre els perills del núvol, i he pensat que ja hi tornem a ser: els perills. Ara se suposa que he de dir coses que us facin por. Com sol passar en aquests casos, miro el diccionari per saber com puc treure punta al concepte. A l’Alcover-Moll mateix, que de vegades té ocurrències divertides. A l’entrada ‘perill’, hi diu “Possibilitat pròxima que s’esdevingui un mal; situació o cosa en què existeix la dita possibilitat”. Sí, ja és això, un mal. Indefinit. En suspens. Fa por. Hi vaig:

Si teniu coses al núvol, heu de saber que existeix la possibilitat pròxima que esdevingui un mal. Fins i tot mossèn Alcover ho deia.

Au, ja està. Us he fet por amb els perills del núvol i he citat algú famós. Feina feta. Bé, potser no tan ràpid; la cosa no arriba a 700 caràcters i caldria fer-ne devers 5.000 per a poder dir que és un article.

Miro d’investigar una mica més a l’entrada del diccionari. A continuació hi ha cites: “La terra està en gran perill”. No ens serveix, cal parlar de núvols i no de terra. La terra és una versió massa 1.0 del perill i ara anem per la 2.0 o superior, més elevada; o sia, els núvols mateix.

Segueixo. Arribo al refranyer: “Diners i fills, com més pocs, menys perills”. Això sí, aquesta dita potser ens serveix per a donar consells d’expert en perills de núvols. De l’estil dels que hem llegit aquests dies, dient que ningú no hauria vist fotos de famoses despullades si no se les haguessin fet. Exacte! Si no et fas fotos, no te les veuran. I si no tinguessin diners, tampoc no s’haurien comprat un iPhone, perquè són prou cars. Quanta raó té el refranyer popular: “Diners, i iPhones, com més pocs, menys perills”. Ai, no rima.

Treure la paraula ‘fills’ no ha estat bona idea. Però no trobo com relacionar ‘fills’ amb ‘núvols’, que són el perill del que toca parlar en aquest article. La veritat -i ja que hi som- és que els fills, com a perill, a la dita, em semblen tan exagerats com el núvol. Però rima. No hi ha res com les rimes per a construir la saviesa popular. Encara que sigui mentida, és igual. Si rima, passa.

Cal que parli dels núvols que fan por amb una rima, en comptes d’explicar cap veritat. No puc dir que a can Apple han comès una espifiada important. No quedaria bé, perquè Apple és popular. Com les rimes. Cerquem-ne una: Si no lligues núvols amb un cordill estàs en perill. Oh!

Cal cercar tot d’una ‘cordill’ a l’Alcover-Moll. Hi diu “conjunt de fils de cànem retorçuts uns amb altres formant un cos, que serveix per a lligar, cosir i altres usos”. Això s’assembla més al que voldria dir. Però no sé si farà por de perill de núvol. Potser el problema és voler parlar dels perills dels núvols, quan en realitat el perill és a una altra banda: els informàtics barroers. Hauria d’entrar en detalls massa tècnics per explicar per què alguns informàtics programen bunyols... que també tenen forma de núvol, però seria anar massa per les branques. Centrem-nos en la rima amb ‘cordill’. Si rima, passa.

Un cordill no és pas cap cosa dèbil. Es tracta d’un conjunt de “fils retorçuts uns amb uns altres formant un cos”. Per a tenir el núvol ben lligat cal retòrcer, això és, donar moltes voltes. I recargolar. Heu d’usar contrasenyes recargolades. Serviran per a evitar ensurts per mor d’informàtics (i no de núvols) que programen coses que permeten errar moltes vegades seguides la contrasenya sense sospitar res estrany, ni prendre mesures preventives. Que quan oblidem la contrasenya, per a deixar-nos entrar, ens pregunten coses tant trivials com ara quin és el nom de la nostra primera mascota.

Com es pot ser tan perillós? Qui ho programa, no pas el núvol. Quan em demanen coses així, contesto que el meu gat es deia ET7Xj,&k*c. Recargolat? Molt, però no és cap problema si usem programari per a generar i desar contrasenyes que, a sobre, cal que siguin diferents per cada lloc. Hi ha dies que el gat nom !}LH7l\Je9, i d’altres /{hel{yO|+. Fins i tot ?kn&/rA!er. Aquests noms serveixen per a la primera mascota, la tercera, el lloc de naixement del pare i on el cunyat ho compra tot a meitat de preu. Han de ser diferents perquè hi ha persones perilloses que poden vendre-les a gent perillosa que les provarà a tots els nostres núvols, uns que poden estar programats per informàtics perillosos.

Les persones perilloses hi són des de sempre; molt abans de qualsevol tecnologia que alguns s’entesten a qualificar de perillosa. No solen fer por, car a les persones perilloses hem après a evitar-les; tenir-los por no és pràctic.

Per a evitar persones perilloses, cal lligar els núvols amb un cordill ben recargolat.

Recargolar també és rinxolar. Quan aquest estiu éreu a la platja, estirats cap amunt, us heu fixat en els núvols? I veure’ls passar, mentre sentíeu el soroll de les ones. Alguns tenien rínxols. Ho recordeu? Doncs aquests. Sí, que perillosos.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/02/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT