06/06/2013

"No diré que Catalunya és un país"

2 min

Suposo que a hores d'ara el president dels espanyols, Mariano Rajoy, deu estar castigat a la Moncloa copiant la frase: "No diré que Catalunya és un país". La perniciosa paraula se li va escapar per dirigir-se al portaveu de CiU al Senat, Josep-Lluís Cleries. "Vostè no pot parlar en nom de tots els catalans perquè Catalunya és un país plural, igual com jo no puc parlar en nom de tots els espanyols", va dir. La paraula plural en nom d'un dirigent del PP em va emocionar, per cert. En Cleries (ho llegíem a l'ARA) havia dit que Catalunya "vol tenir una nació i un estat que generin il·lusió i esperança".

Té raó el president del Regne d'Espanya en una cosa. Catalunya és un país i és plural. I és plural perquè no hi ha ni un sol país que no en sigui, de plural, tret que, naturalment, tingui un sol habitant. Qualsevol grup de dues persones és plural. A casa meva, que som tres, som plurals, perquè no sempre, tots tres, volem veure Tom i Jerry . I és per això que si de veritat algú de nosaltres vol saber l'opinió dels altres dos, pregunta. No sempre ho fem. De fet, quan els dos grans (i tothom sap que a Europa els que compten són els grans) no volem veure Tom i Jerry , fem un Espanya . És a dir, no preguntem.

El senador Cleries va parlar en nom de la majoria dels catalans, perquè la majoria de catalans vam votar partits (com el seu) que volen una Catalunya independent. Mariano Rajoy parla en nom dels espanyols constantment, i hi té tot el dret, perquè el seu partit, com el del senador Cleries a Catalunya, va ser el més votat. Ara només espero que l'Alícia Sánchez-Camacho no trigui gaire a donar la raó al seu president. Perquè si algú té pràctica a parlar "del que volen els catalans", del que vol "la majoria silenciosa de catalans" i dels problemes que sí que afecten "la Catalunya real" és ella.

stats