L'any 2010 va com a començar tot: el famós “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya” de Zapatero va quedar en paper mullat i provocà la macromanifestació 'Som una nació. Nosaltres decidim'. L'any següent, el 2011, una altra aglomeració multitudinària va ocupar els carrers de les ciutats dels Països Catalans: era el 15M i bufà un poc d'oratge a l'ambient carregat per allò que encara anomenàvem crisi i que després vam anomenar estafa. Ara que per aquí es parla tant de pressupostos, aquell mateix any, com a anècdota, CIU (ara PDC) aprovava els pressupostos de la Generalitat amb el PP. I sense tanta comèdia com amb aquests, per cert.
La llista d'esdeveniments (i simulacres) és llarga: el 2012 falla per enèsima vegada l'estratègia del pacte fiscal amb l'Estat, gairebé 200 municipis es declaren “Territori Català Lliure”, l'11 de setembre té com a lema “Catalunya, nou Estat d'Europa” i el dia 27 de setembre el Parlament signa una resolució que insta el govern a fer una consulta després de les eleccions del novembre que havia de venir. Guanya CIU perdent molts escons, ERC puja i la CUP –o el cavall de Troia– entra per primera vegada al Parlament. Després seria el torn del Pacte de Governabilitat entre CIU i ERC, la Declaració de Sobirania, la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la celebració de la Via Catalana l'11 de setembre del 2013 i l'anunci de la consulta (la del 9N, que va acabar sent un procés participatiu i no una consulta). Després es va fer una demanda d'un referèndum al Congrés dels Diputats espanyol, una altra Via Catalana amb forma de V, la llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana... Però no acaba aquí: el 2015 es va presentar el full de ruta unitari del procés sobiranista català, hi van haver unes eleccions municipals, una altra Via (catalana) Lliure a la República Catalana, unes noves eleccions autonòmiques amb Junts pel Sí com a experiment guanyador pels pèls, la CUP passant de 3 a 10 i la Declaració d'inici del procés d'independència. El 2016 va dur un nou govern que finalment no presidí Mas sinó Puigdemont i el juliol s'aprovaren les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, un “A punt” de l'ANC per a l'11 de setembre i l'anunci d'un referèndum sobre la independència el setembre de l'any que ve. La independència no ha arribat –i fa estona que crec que n'hi ha que mai no l'han volguda–, però podríem empaperar la Seu de Palma sencera amb els fulls que ocupen totes les declaracions, mocions, pactes, fulls de ruta, conclusions, proposicions, propostes i lemes d'aquests darrers anys.
Han passat gairebé un miler i mig de dies i les excuses es comencen a acabar fins i tot per a aquelles persones que s'obstinen a creure que l'herència de quaranta anys d'autonomisme podria ser, si més no, una bona companya en tot aquest Procés®, que algunes pensam que ha de ser de ruptura amb l'estat espanyol (i francès) i amb un sistema capitalista insostenible. L'establiment d'un relat postís on l'oli ha d'anar per allà on volen els senyors-de-la-paella-pel-mànec provoca situacions summament deplorables, com les detencions que vam veure despús-ahir per haver cremat, a cara descoberta i l'any 2016, fotocòpies amb la imatge de Felip VI. I com sabien a l'Audiència Nacional que havien cremat els paperets? Amb la inestimable ajuda dels Mossos d'Esquadra, que actuaren d'ofici –sense que ningú no els ho demanàs– i controlaren l'acte i la manifestació de l'esquerra independentista l'11 de setembre passat. Tot molt de país normal, eh.
Aquests dies deim “Ni rei, ni por” i per ventura, no ho sé, també seria hora de deixar de tenir por a plantejar seriosament si tot això del Procés® duu a qualque banda o simplement és fer retxes dins l'aigua fins que passi quelcom més. Però, el què? Què més ha de passar? Una altra declaració o resolució o comissió de torn? Més detencions? Més excuses i mentides? Si els mossos compleixen ordres de l'Estat, com voleu que cregui que no faran el mateix el dia d'un hipotètic referèndum que serà prohibit i requerirà de les forces de l'ordre? Avui el Tribunal Constitucional ha suspès el full de ruta per fer el referèndum: què faran si el parlament fa cas al mandat popular i no a l'Estat? No sé vosaltres, però, a mi, amb el Procés m'ha passat com amb la crisi: l'he acabat anomenant estafa.
