Publicitat
Publicitat

NATALIA TENA: "Després de la tercera temporada de 'Joc de trons' la gent em reconeix una mica"

George R.R. Martin la trobava massa jove i massa guapa per interpretar Osha, una dona de l'acer salvatge a la sèrie Joc de trons, però així i tot Natalia Tena (Londres, 1984) va aconseguir el paper. "Cada vegada que el veig l'abraço i li dic que m'escrigui més, que en el pròxim llibre vull ser reina", diu l'actriu britànica, filla de pare basc i mare extremenya. Tena, que fa servir el cognom de la mare perquè el del pare, Gastiain, és "massa complicat" per als anglesos, està rodant a Barcelona la pel·lícula 10.000 km , dirigida per Carlos Marques-Marcet i coprotagonitzada per David Verdaguer. De feina, no n'hi falta. Al juliol va acabar una altra pel·lícula, SuperBob , a Londres, i prepara el primer àlbum del seu grup, Molotov Jukebox.

Com va el rodatge de 10.000 km a Barcelona?

Molt bé. Estic enamorada d'aquesta ciutat. A més a més, el David [Verdaguer] m'ha dut a llocs increïbles. Ell viu al Born, i anem molt al Nus, que és un bar fantàstic i amb molt bona música.

Quina música escoltes quan comences a rodar?

Depèn. En aquesta pel·lícula, el director ha connectat molt la música als personatges. Quan vam començar a assajar, ens va demanar al David i a mi que cadascú fes una llista amb deu cançons. Per exemple, jo vaig triar Dancing shoes dels Arctic Monkeys. I tant el David com jo vam escollir Just a gigolo de Louis Prima. Aquesta coincidència ens ha ajudat molt. És molt estrany que tots dos l'escollíssim, perquè abans de fer les llistes el David i jo només ens havíem vist una vegada.

Associes alguna música a Joc de trons ?

No. Quan estàs en un rodatge el paisatge pot afectar el que escoltes. A Barcelona escolto molta salsa i reggae , música estiuenca. En canvi, la tardor passada a Belfast, mentre rodava Joc de trons , era una altra cosa.

Què feien els teus pares a Londres l'any 1984?

Treballar. Havien fugit de l'Espanya postfranquista. Eren gent pobra del País Basc i d'Extremadura. El meu pare és fuster i la meva mare pintora.

Com et vas convertir en actriu?

Quan tenia 16 anys estudiava com a interna en una escola. Un dia em van enxampar fumant, i el càstig era no poder anar el cap de setmana a casa. Jo sortia fumant del bosc quan em va veure el professor de teatre. No em va castigar però em va dir que l'acompanyés a un lloc i que fes tot el que em manessin. Era una habitació plena de nens de 10 anys, i vaig pensar que havia de fer de mainadera. Jo, que duia pírcings i rastes! Però no. Era una audició per a la pel·lícula Un nen gran . I em van donar el paper. Vaig tenir molta sort.

Després vas voler estudiar filosofia i teologia.

Sí, perquè sóc atea i la millor manera de combatre una cosa és conèixer-la. Em van donar una beca per estudiar teologia i psicologia, i també tenia l'oportunitat d'estudiar filosofia a Boston. Però em vaig enamorar i no vaig marxar. Aleshores vaig intentar entrar a escoles de teatre, perquè pensava que no seria una bona actriu si no estudiava, però em van rebutjar a totes. Afortunadament, vaig anar agafant confiança. S'aprèn treballant i a vegades has d'equivocar-te fent-ho.

Què significa treballar en una sèrie com Joc de trons , que té tanta popularitat i tants fans?

Quan vam començar no era res. Jo m'ho passava molt bé i no vaig pensar que seria una sèrie tan popular. Després de la tercera temporada, la gent ja em reconeix una mica. De fet, no em reconeixen, em diuen: "Hum, a tu t'he vist en algun lloc". I els dic que potser en un bar.

Havies llegit els llibres abans de fer la sèrie?

No. Tampoc havia llegit els llibres de Harry Potter quan vaig fer les pel·lícules. Crec que és bo, perquè no tens por. Si els hagués llegit potser hauria entrat a l'audició d'una manera diferent.

A 10.000 km interpretes una dona que ha de marxar de Barcelona a Los Angeles i que intenta mantenir la seva relació de parella des de la distància per videoxat. Et passa també a la vida real?

La pel·lícula parla de com la comunicació mitjançant el videoxat afecta una relació: pot trencar-la, però també salvar-la. A diferència del personatge, jo mai he estat fora tot un any. Per exemple, a Barcelona m'hi estic un mes. Quan no estic amb el meu nòvio, li envio un mail a la setmana i prou.

I ja tens temps per a la música?

Sí, perquè aprofito els dies lliures per treballar amb el grup. Volem publicar el primer àlbum a l'abril. A Molotov Jukebox canto, toco l'acordió i escric les cançons.

Qui va descriure la vostra música com a gypstep ?

Crec que va ser un fan. Fem cançons que tenen ritmes de cúmbia i també de dubstep , però amb un punt més tradicional. Toquem estils diferents, com un jukebox de cançons que donen foc i vida.