Des que començàrem la singladura d'aquest diari, vàrem tenir clar que un mitjà de comunicació és més que una eina d'informació. Si per qualque cosa ens ha de servir la informació és per ser persones amb més capacitat per valorar el que succeeix, per tenir més elements que ens ajudin a posicionar-nos, per decidir quina societat, quines ciutats i quin país volem. Sense informació, fàcilment ens trobarem com a individus i també com a societat que altres hauran decidit per nosaltres (parafrasejant el gran Joan Fuster).
Per això, un mitjà de comunicació és un instrument que contribueix a la millora d'un país. És clar que es pot dir que hi ha grans divergències en la tria del que és millor i el que és pitjor, però per això existeixen mitjans de comunicació i mitjans de comunicació.
En tot cas, aquestes línies només volien introduir el fet que des de l'ARA Balears intentam cada dia contribuir al que consideram que suposa una millora per a la nostra terra.
Que aquest dijous aquestes illes es despertin podent tornar a tenir a casa canals de qualitat en la nostra llengua, com ara el 33, el 3/24 o el Super3, és un motiu de celebració tan gran com que a la fi al capdavant de la nostra radiotelevisió autonòmica hi hagi professionals de la comunicació i no criteris polítics. Que comprovem que els tècnics de Patrimoni i els que formen la ponència considerin que no hi ha motius de valor artístic per conservar el monòlit de la Feixina i, en canvi, sí que hi ha raons històriques per no ofendre més temps la memòria de persones, famílies i d'un poble que fou dominat pel feixisme, com s'ha defensat des d'aquestes línies, és per qui subscriu aquestes línies un altre signe de maduresa. Petits o grans signes de maduresa, al mig de molta verdor.
