Publicitat
Publicitat

BOTAFOC

Món rural

"Apreciats companys caçadors i socis,

El proper divendres dia 18 (i també el 25) a les 18.00 h a la Casa de Cultura ve a donar una xerrada la Presidenta del GOB, aquesta individua que tant ens a donat pes sac. Ara és s’hora que li tornem “tant de cas” que mos fa.

Divendres a les 19.30 h concentració protesta contra el GOB davant la Casa de cultura. Caçadors, taurins, pagesos, cavallistes i tot el món rural. Are vos necessitem! Defensau-vos! No els volem a Alcúdia!".

El missatge –transcrit literalment– ha fet gira pels whatsapps durant la setmana. A l’escarni, una desena d’activistes insultant els ecologistes: “rates, feixistes, secta...”. Literatura flaca, curtor i essència masclista per deixar palès que l’elegància no és el punt fort d’una part d’aquest ‘món rural’ associat que calla sempre que governen els seus i s’aixeca davant la progressia, política o social, és igual.

Privilegis atàvics, amenaçats, disfressats d’una capa tel·lúrica que en massa ocasions resulta falsa. El camp és una altra cosa. Com a mínim és molt més que un grapat de 'lobbys', custodis d’un costumisme discutible si el confrontam amb la raó. Incapaços d’aportar arguments intrínsecs, els ‘negacionistes’ de l’evolució solen esgrimir la comparació, un mirall cruixit. Davant un toro torturat, per exemple, el contraatac és ple de llocs comuns: “el conill també pateix quan el maten perquè tu te’l mengis”. Demolidor. Sort que no menj conill. Els caçadors lamenten la possible ampliació del catàleg de les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA); els cavallistes, per una Llei de protecció animal que troben restrictiva.

I la culpa de tot la té el GOB, i Margalida Ramis, que no n’és la presidenta però és igual; ens hem entès i els ‘ruralistes’ tampoc són aquí per ser precisos, precisament. Bé, tota la culpa, no. Vicenç Vidal també rebrà. A final de setembre, els convocats per WhatsApp tenen una cita important: la tractorada de cada semestre. Els motius? Diversos i dispersos, tanmateix...

A la mobilització, s’hi sumaran els propietaris de galls de brega, els conductors de les galeres de Palma i els del Toro de la Vega si els hi conviden... I dos ous durs. El ‘món rural’ vol començar bé el curs, entrenant per quan toqui jugar de veritat; que les eleccions no són tan lluny i no fos que els agafàs freds. Asaja mira de liderar. Sorpresa.

Catalunya és més que un poble en efervescència que debat sobre la seva identitat i sobre com conjugar-la amb el seu entorn. És una macroestructura sòlida, amb totes les eines necessàries per convertir-se en subjecte polític independent; en un estat, vaja. Els darrers i tràgics esdeveniments (també) ho demostren. No valor, ni tan sols opín. Constat.

Llegiu en qualsevol moment David Foster Wallace. Suïcida prematur, ment estranya. Una mena de geni. Llegiu 'La broma infinita' i preneu-vos el vostre temps. Però, sobretot, llegiu els seus contes com a antídot contra la temptació d’acomodar-se en lectures d’estiu.

'Regreso a Montaux' és 'Anónimo veneciano' però sense sentimentalismes ni excessos dramàtics. Una peça precisa, amb uns diàlegs brillants del gran Colm Tóibín i amb Nina Hoss i Stellan Skarsgård en estat de gràcia. Dirigeix Volker Schlöndorf, que sempre serà la ment que donà a llum la sublim adaptació d’'El timbal de llauna', de Günter Grass. Amor madur, Pigmalió i una bona dosi de desmitificació, sempre sana.

PD: Jaume Vinyas entrevista avui Gabriel Riera Sorell. 98 anys. Únic supervivent dels represaliats pel franquisme que feren ‘el camí dels presos’. Treballs forçats per a la memòria. El periodista li demana la seva opinió sobre la Feixina. “Encara no l’han tomat?”, respon entre la sorpresa i la indignació. #SaFeixinaSíQueTomba

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF