OPINIÓ
Opinió 24/09/2016

M’ho vaig passar bé en una ciutat avorrida

i
Ferran Aguiló
2 min

Em sap greu contradir aquesta alegria bàmbola per la ciutat viva que ara tenim els palmesans. El comú del discurs més comú coincideix a felicitar-se perquè, gràcies a les terrasses que ocupen l’espai públic i les franquícies que obren les portes al negoci mentre les tanquen a la conciliació, Palma ja no és el desert que secularment havia estat els caps de setmana. Sent una vergonya de privilegiat, i encara no sé per què, quan assegur en veu alta que en aquesta avorrida Palma jo m’ho vaig passar molt bé. Sé que no poden dir el mateix els turistes que ens visitaven, privats de llocs no comercials de reunió (malgrat que degueren oblidar comentar-ho en els seus països d’origen perquè, lluny de reduir la seva presència, expulsats per una ciutat que feia guaret el cap de setmana, han crescut exponencialment). Mai no resoldré el dubte de què varen ser abans: les jornades laborals infinites que només et deixen el cap de setmana per anar a comprar o les botigues obertes dissabtes i diumenges perquè et puguis rebentar de feina entre setmana. Malgrat que em tem que, en aquesta perversa relació, sigui quin sigui l’origen i quina la conseqüència, sempre hi guanyen els que poden jugar a golf els feiners i navegar els caps de setmana. Alguns diran que escric mogut per la melangia d’una jovenesa tan llunyana que es pot mitificar sense haver d’apel·lar a l’objectivitat, i tenen raó en la darrera part, però no estava sol en aquesta ciutat i érem molts els que ens hi divertíem, almenys amb la mateixa proporció d’avorrits que les generacions actuals, sadolles de comercial oferta d’esbarjo. El més segur és que tots tinguem raó i que, simplement, parlam de diferents maneres d’entendre la vida.

stats