Avui llegia un article sobre la 'nova' pobresa femenina: dones amb més formació que els homes, però amb criatures a càrrec seu, fet que les relega a un segon pla i a pitjors condicions laborals i salarials respecte de l'altra meitat del món (no és gaire nou, en realitat). Les dades de l'article posen damunt la taula veritats com la bretxa salarial entre dones i homes i que els percentatges de contractes parcials i de retallades de pensions més elevats són per a les dones. També s'apunta a la seva infrarepresentació en els ajuntaments i al Parlament, en aquest cas, el de Catalunya.
Al Parlament illenc la cosa està bastant equilibrada: de 59 persones que ocupen un seient, 30 són homes i 29 són dones, gairebé un 'fifty-fifty'. Si ens fixam en els ajuntaments, però, el percentatge canvia bastant: de 67 municipis, només 13 tenen una batlessa al capdavant del consistori, les quals només representen un 19,4% davant el 80,6% que acaparen –sí, ho heu llegit bé!– els seus companys de partit. Segons dades de l'Estadística de mercat de treball i pensions en les fonts tributàries corresponents a l'exercici de 2014 que proporciona l'Agència Tributària, la bretxa salarial de les Illes Balears i Pitiüses se situa en un alarmant 17,9%. Dic 'alarmant' perquè ens hauria d'alarmar, i molt, que en ple segle XXI les dones illenques cobrin gairebé un 18% manco que els homes pel simple fet de ser dones.
A tot això hi hem de sumar, a més, unes dades publicades per la Fundació Gadeso a finals de 2015 relatives als treballs de cura a casa nostra. Les excedències per cura de criatures o familiars, el 2013, van arribar a elevar-se fins al 98,9% en el cas de les dones, percentatge que ara se situa en un 89,1%. I els homes? Des de la creació del permís de paternitat, tres de cada deu no l'han aprofitat i ha descendit un 19% des del 2008 el nombre de pares que l'han gaudit. Un panorama realment desolador si com a cirereta hi afegim que les dones illenques, segons dades de 2014, dediquen més de set hores a les tasques de la llar i la cura de les criatures, mentre que els seus companys n'hi dediquen poc més d'una hora i mitja. Tot de dades que no ocupen titulars i pàgines senceres de diaris i programes de televisió perquè del que hauríem de parlar, sobretot, és del treball reproductiu. Un treball que no entra dins els càlculs de les grans ments (masculines, habitualment) de l'economia, no fos cosa que reconeguessin que som persones vulnerables i necessitam que ens cuidin durant tota la nostra vida, com que l''homo economicus' viu de l'aire... No ho sabíeu?
Més feina per menys sou, i menys sou per més feina, aquest és el menú. De regal, una entrada al parc temàtic de la precarietat i la flamant muntanya russa de la temporalitat amb el plus de perill i adrenalina de la inestabilitat. Òbviament, tot inclòs, consumicions gratuïtes durant tot el dia i si, a sobre, duen incorporada la combinació guanyadora d'una o més criatures, tenen totes les facilitats per adquirir un abonament de per vida. Sembla una broma, però això és el que ens tenen reservat. O continuam atacant d'arrel l'heteropatriarcat i el sistema que sustenta o les nostres vides, literalment, estaran perdudes.
