Habituats com estam a sentir "el tennista manacorí" o "el tennista mallorquí" quan es parla de Rafel Nadal; avesats a escriure "el fotògraf mallorquí" o "el fotògraf de Llucmajor" en referir-nos a Toni Catany, o fins i tot "l'escriptor de Palafrugell" i saber que és Josep Pla; sent una pràctica comuna obrir un parèntesi darrere del nom propi de qui entrevistam per posar el lloc i l'any de naixement, una no podia imaginar de cap manera que escriure que tres persones coincideixen en el fet de ser menorquins es pogués entendre com un menyspreu.
M'explicaré per si no estau al cas: Aquest dissabte vaig publicar l'article 'Aproximació sense tocar voreres', una crítica a l'estudi sobre l'impacte econòmic de la cultura a les Balears que tot just havien presentat la consellera de Cultura, Ruth Mateu, i el director general de l'àrea, Jaume Gomila. Jo apuntava a la conveniència de llegir un assaig recentment publicat i ho deia així: "Per fer camí, avui, no faig més que repetir-ho, s'ha de canviar la idea que es tenia fins ara de les polítiques culturals. Es recomana llegir el llibre 'Cultura libre de Estado' del menorquí (sí, com els màxims responsables culturals d’aquesta comunitat) Jaron Rowan, publicat per Traficantes de sueños".
Ho deia dissabte mateix en contestar en xarxes socials els retrets que aixecà l'ús del gentilici: No puc entendre que aquest 'menorquí' en referència a l'autor del llibre, de la consellera i del director general fos interpretat gairebé com un insult. Només a Twitter, es va dir que "si els responsables fossin de Porreres o de Sóller, se n'esmentaria l'origen?"; que no era pertinent esmentar la menorquinitat dels responsables culturals; que "aquesta cançoneta a alguns ja ens sona..." i fins i tot que el que passa és que "alguns encara no han paït que al capdavant de la @conselleriatce hi pugui haver menorquins". I aquestes opinions les compartiren, amb retuits i favs, fins i tot la presidenta del Consell de Menorca, el conseller insular de Cultura de Menorca, la cap de Comunicació del Consell menorquí i la mateixa consellera de Cultura del Govern balear. Hi insistesc: no imaginava que aquestes persones entenguessin el propi gentilici en un sentit pejoratiu.
És més, quan esmentam el lloc d'origen d'una persona, ho feim sempre per afegir-li un valor positiu, a més d'una informació. Fa dècades, hi havia qualque gentilici que es feia servir de manera pejorativa, i ben alerta hem anat a corregir aquell despropòsit. Si no esment el gentilici al qual em referesc és perquè encara em produeix vergonya aquella pràctica generalitzada.
Com diu un amic, i jo ho subscric plenament, els mallorquins, quan volem trobar-nos bé, anam a Menorca. Jo mateixa he escrit no poques vegades que, entre els menorquins (perdó, si qualcú se sent ofès) i en general, si és que es pot parlar en general, trobam un civisme i una formació intel·lectual que fan goig i, a vegades, fins i tot enveja.
Que la consellera i el director general de Cultura siguin menorquins només és un fet que, a més, constata que totes les illes participen i fan part del Govern. Ells dos són menorquins, igual que Pilar Costa és eivissenca i Biel Barceló és mallorquí, per posar-ne només dos exemples.
Això sí, si volem tots i totes que aquest fet es vegi amb normalitat, hem de poder valorar positivament o negativament les seves polítiques, siguin d'on siguin. Pensar que si no s'està d'acord amb una acció és perquè les persones que les duen a terme són menorquines, mallorquines o eivissenques, això sí que és discriminatori o denota una susceptibilitat poc aconsellable. Com a poc, et fa demanar-te si hi ha nervis, et fa desitjar un poc de calma.
