Si començ dient que per segon any consecutiu el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és per a una persona mallorquina, potser trairé l'essència de l'actitud personal i professional de la guardonada aquest 2016. L'escriptora Maria Antònia Oliver, que rep el reconeixement just un any després que el lingüista de Campos, Joan Veny i Clar, sense renegar del seu Manacor natal ni tampoc de Mallorca, on viu des de fa anys, sempre ha defensat la idea dels Països Catalans. Aquesta unitat cultural i històrica que es va negar al Parlament la passada legislatura, amb el vot majoritari del PP de José Ramón Bauza (ara no ho sé cert, però crec que no s'ha tornat a votar per revertir aquest rebuig parlamentari). No debades la darrera o una de les darreres vegades que hem vist públicament Maria Antònia Oliver va ser a la presentació de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, una de les poques dones del nucli fundador. A ella se la veia físicament feble, però amb la força per ser ni més ni menys que on sempre ha estat.
L'autora de Joana E., d'Estudi en lila o de Crineres de foc va haver d'aprendre català fora de l'escola, com tota la seva generació i la dels que la seguim. Era una època, quan ella va començar a publicar les seves novel·les i contes en llengua catalana, que a Palma hi havia Camilo José Cela que, a no pocs escriptors que l'anaven a visitar amb els seus primers treballs cercant una opinió d'un personatge de referència, els deia que si volien fer qualque cosa dins el món de la literatura el que havien de fer era escriure en castellà, que ja costava molt que et llegissin com per, a més, escriure en una llengua que no llegia ningú. Curiosament, tots els autors que m'ho han contat no li feren cas i aquell consell els va servir per refermar-se en la necessitat d'expressar-se en la llengua pròpia i tornar més combatius en aquest sentit. No sé, però, quants foren els qui seguiren el camí apuntat per l'autor de La colmena.
A Maria Antònia Oliver, avui, li hem d'agrair que hagi estat tan ferma en les seves conviccions. I li hem d'agrair també que la seva obra, la qualitat de la qual ve reafirmada per aquest Premi d'Honor (és la quarta dona que el guanya des de 1969, en què Òmnium el va instaurar) i per tots els que ha rebut anteriorment, hagi servit per fer més forta la nostra llengua, la cultura catalana i també, no ho oblidem, el posicionament de la dona a una societat que encara no sap fer efectiva la paritat dels gèneres. Un honor, Maria Antònia Oliver.
