29/06/2013

Mandela i tots nosaltres

1 min

Si tens un objectiu noble, un gran afany, la vida esdevé més digna de ser viscuda. Potser no més plàcida, però sí més plena. Un objectiu noble també et dóna energia interior, et fa treure forces d'allí on potser aparentment no n'hi ha. Així doncs, t'allarga la vida. És el cas, per exemple, de Nelson Mandela.

Què passa si tens un objectiu innoble? La vida esdevé més fosca i íntimament solitària. Pot estar envoltada de plaers, però no d'escalfor humana. Pot estar plena d'èxits i riqueses, però no d'amistats. Això sí: un objectiu així també et dóna energia interior i t'allarga la vida. Però, quina vida? És el cas, per exemple, d'aquests dictadors que moren al llit, com el nostre mai prou denigrat general Franco.

Hi ha persones que no tenen cap objectiu declarat: s'acomoden en un vague anar fent. La seva vida esdevé monòtona i insulsa. Els manca força interior. L'energia se'ls consumeix als dits, els dies passen sense suc ni bruc i, al capdavall, sense sentit. La manca d'un objectiu escurça i buida la vida. És el cas de massa gent que volta sense rumb, insatisfeta, perduda en un món absurd.

Els ciutadans que avui ompliran -omplirem- el Camp Nou comparteixen un objectiu noble, pacífic i democràtic: decidir el futur col·lectiu per construir un país nou. Per això són gent activa, il·lusionada, entregada. I per això avui a l'estadi hi haurà tanta energia positiva, tanta vida amb sentit.

stats