Fa molts anys que vaig travessar el bassiot cap a Barcelona i fa molts anys que he de sentir dir a molta gent aquella frase típica de “És que és clar, nena, a les Illes tothom vota el PP i tothom és corrupte...”. Fa molts anys que m'hi cag (ja em perdonareu l'expressió), en aquesta frase, i fa molts anys que intent fer pedagogia sobre ca nostra, l'abstenció, el context, la conjuntura, etcètera, etcètera, etcètera.
Des que tenc memòria política que les Illes, i Mallorca en especial, sempre han hagut d'anar lligades a la corrupció, a les mangarrufes, al tu-tranquil-que-això-està-fet. Des de Cañellas (quan jo encara no m'adonava de gairebé res) passant per Matas i Munar, i arribant a Bauzá. Vicens, Nadal, De Santos, Rodríguez, Hidalgo, Flaquer, Bonet, Ramis, Duran... I dic que sempre hi han hagut d'anar lligades perquè les persones culpables de dur-ho a terme així ho han volgut. Segurament, en el moment que ho feien, pensaven en altres coses molt més interessants –en com es podien gastar els doblers en haver tancat els suborns i els tractes, se m'acut– i no sabien que estaven fent una contribució impagable a la terra que els havia vist néixer o, si més no, créixer políticament: la volien alterar i fer-ne, d'ella, una terra putrescent. Podrida. Descomposta. I, a vegades, el pessimisme s'apodera de mi i em fa pensar que sí, que ho han aconseguit.
A ca nostra, allò estrany no és que la classe política robi o menteixi: allò estrany és que no ho faci. Per això, aquests dies, quan intentava entendre alguna cosa sobre tot el merder a Podem amb Huertas, Bachiller i Seijas, al final vaig pensar que no em sorprenia. És igual el color del partit, l'empresa o la fundació de torn, la qüestió és que ja ens hem avesat al fet que, a cada legislatura, haguem de seguir casos vergonyants i que ens tornen a posar en el punt de mira de les corrupteles i els abusos amb l'etiqueta 'Made in Balearic Islands'. Corrupteles i abusos comesos per una classe política que diu defensar i respectar unes institucions que després defenestren i menyspreen amb una obscenitat insultant, gairebé ofensiva. Que dic jo que si et presentes a unes eleccions amb un partit i unes condicions, i creus en el parlament com una eina més, no és gaire bona idea dur aquest mateix partit als tribunals, votar amb el partit que més mal ha fet a ca nostra, fer segons quines declaracions i utilitzar segons quin to. Dic, eh.
No sé si és perquè, malgrat ser d'una illa, sempre hem de fer que les coses tornin grans i majestuoses per sentir-nos importants per qualque cosa, perquè com a mínim xerrin de nosaltres: les obres faraòniques, els milions robats, els espectacles lamentables a les diferents seus institucionals, els rècords estivals... Sincerament, ho he dit moltes vegades i no em cansaré de dir-ho: ca nostra no mereix aquesta infàmia a la qual ens exposen. Partits i representants del Parlament de les Illes: deixau d'avergonyir-nos. Tingueu una mica de respecte per la població que d'aquí quatre anys anireu a encalçar per poder viure quatre anys més de les arques públiques i treballau per revertir la situació d'emergència i desesperació en què es troben milers de persones a ca nostra. La resta? Excuses i comèdia barata.
