Publicitat
Publicitat

L'oficialitat de les llengües en la Catalunya independent

En aquests últims temps, el tema de l'estatus oficial que ha de tenir el català en una Catalunya independent ha suscitat un debat al qual m'agradaria contribuir amb algunes reflexions. D'entrada, per desdramatitzar la qüestió, ja que, independentment de la fórmula concreta que es propugni, crec que pràcticament tothom pot estar d'acord en tres principis essencials: primer, que s'ha de garantir la vitalitat i la preservació del català; segon, que els habitants de Catalunya, amb un gran nombre de ciutadans de llengua materna castellana, no poden ser discriminats per l'ús del castellà en els diferents àmbits de l'administració; i tercer, que el català, com a llengua històrica i tradicional de Catalunya, ha de ser l'idioma preferent per als usos que reflecteixen la imatge específica de Catalunya.

En aquesta polèmica sobre si l'oficialitat del català ha de ser compartida o exclusiva, no sempre es té en compte l'evidència que la decisió no està en les mans dels catalans que avui són independentistes, sinó en les dels catalans que demà seran independents. Quan discutim sobre aquesta qüestió, el que fem és projectar un desig, una opinió, una utopia fins i tot -ben legítima, això sí-, però a l'hora de la veritat aquest propòsit haurà de ser aprovat a les urnes. I, abans que això passi, les urnes seran determinants per aconseguir la independència del país. I no cal dir que l'opinió de moltes persones dependrà de com s'hagin sentit acollides en tot el procés que hi ha de portar.

És clar que per desitjar una Catalunya independent necessitem imaginar com serà. Hem de dissenyar un projecte que ens il·lusioni; però no podem oblidar que, pensem el que pensem, qui decidirà en una Catalunya independent serà el conjunt dels seus habitants. Per sort, perquè s'evitaran en bona part les interferències espanyoles, sistemàticament contràries a afavorir el desenvolupament del català. Com s'evitaran, també, determinades opinions espanyolitzadores que justifiquen alguns partits, els quals, a l'hora de contrastar el seu projecte polític amb l'electorat català, sense el suport actiu d'un govern central i d'uns mitjans de comunicació madrilenys bolcats en l'anticatalanisme, hauran d'oferir un programa més centrat en els interessos exclusius de la població catalana.

Més d'un cop he argumentat que el català no pot sobreviure indefinidament en un context de bilingüisme com l'actual, amb un estat que té l'espanyol com a única llengua oficial i que tolera el català com a llengua regional (i encara circumscrita, si pot ser, a la Catalunya estricta). Sempre he defensat la necessitat que el català tingui, als seus territoris, una situació preeminent. Si el català no és la llengua més important a Catalunya, on ho serà? Pretendre tallar les ales al català cada cop que desborda el castellà en un terreny -en l'àmbit de l'ensenyament, de la literatura, de la simbologia- és desitjar al català una situació permanent de minoria d'edat.

Però, paradoxalment, en un estat independent sí que es pot donar una situació d'oficialitat per al castellà que no posi en perill la pervivència del català. En aquest escenari nou, és convenient que el castellà tingui un rang oficial, per garantir a tots els ciutadans de Catalunya que no se sentin discriminats per raó de llengua. Tot i així, la situació del català canviarà radicalment. En aquest estat independent, compromès amb la sostenibilitat del català i amb la seva imatge interna i externa, ningú no posarà en dubte que la immersió lingüística a l'ensenyament no és tant un objectiu en si mateix, una coacció, com el camí més fàcil per adquirir un ple domini del català i del castellà, i el sistema més encertat per no fracturar el país en dues comunitats impermeables entre si. Com ningú no s'estranyarà que aquest nou estat català no destini recursos a la promoció del castellà a l'estranger, ja que la projecció internacional del castellà està i estarà prou garantida pel gran nombre d'estats que la tenen com a única llengua oficial. En canvi, oi que tothom trobarà normal que el futur estat vetlli per la projecció exterior del català?

L'estat que ha de venir estarà de manera natural al costat de la primacia del català. No tant per voluntat política o per imposició d'un grup sobre un altre, sinó perquè el català, a més de ser la llengua històrica del territori, és la llengua específica d'aquí, la que ens singularitza. Encara que el castellà sigui també oficial. El català fa la funció addicional de llengua distintiva. Aquesta precedència, en fi, el català l'adquirirà d'una manera gradual, amb el consens de la gent. I és d'això del que es tracta per construir el futur.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT