Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

L'aigua, un bé escàs que amenaça el Mediterrani

Pot semblar extemporani que després de les riuades de la Vall d'Aran fem un crit d'alerta sobre l'escassetat d'aigua al Mediterrani, però precisament aquests aiguats són el símptoma dels efectes del canvi climàtic, que cada cop ens portaran més inundacions sobtades i més sequeres llargues com a conseqüència del procés d'aridificació. L'episodi de la sequera del 2007 i la guerra de l'aigua oberta arran del projecte de transvasament del riu Ebre que va impulsar el govern del PP al principi de la dècada passada va fer aflorar un debat públic sobre la gestió de l'aigua. Avui dia aquest debat és pràcticament inexistent, però els experts avisen que els problemes d'abastament tornaran perquè el Mediterrani és un ecosistema amb recursos hídrics escassos i amb una pressió demogràfica cada vegada més gran. Dels 187 milions d'habitants actuals es calcula que 120 viuen en una situació de "pobresa d'aigua", i 60, situats bàsicament al nord de l'Àfrica i al Pròxim Orient, pateixen "escassetat", segons alerta l'Organització Mundial de la Salut. I la previsió és que l'any 2050 la població mediterrània serà de 270 milions de persones. Ara mateix, l'aigua té relació directa amb la majoria de conflictes que assolen la regió, com ara l'israeliano-palestí, el sirià o l'iraquià. A més a més, Egipte i Etiòpia estan enfrontades pel projecte de construcció d'un macroembassament al Nil que afectaria el cabal de què ara gaudeixen els agricultors de la part baixa del riu.

Cal que prenguem consciència que vivim en un entorn amb poca aigua, i que la gestió i optimització d'aquests recursos és clau per al desenvolupament futur. Barcelona té una de les àrees metropolitanes d'Europa amb un consum d'aigua per càpita més baix, però el malbaratament continua en sectors claus com l'agricultura i la ramaderia, tant a Catalunya com al País Valencià. Els rius encara són tractats sovint com a meres canalitzacions d'aigua i no com a ecosistemes que garanteixen la biodiversitat i l'equilibri ecològic. I no hem sigut capaços de fer sostenibles les dessalinitzadores, infrautilitzades i amb un alt cost energètic. L'aigua és el gran repte del segle XXI al Mediterrani. I un fracàs es pagaria molt car.