23/12/2011

Carta a Johan Cruyff: L'Olimp dels déus

2 min

Divendres el tornaré a veure en una banqueta de futbol i altre cop pensaré, Johan, que sempre l'hem volgut estimar més del que vostè s'ha deixat. El volíem abraçar per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres i vostè se'ns esmunyia una vegada i una altra.

Sap que se'ns hauria pogut ficar a tots a la butxaca. En aquest país, quan ve algun talent privilegiat de fora ens agrada adoptar-lo i fer-lo nostre. Però un geni també és algú inabastable. Algú que va a la seva i que sovint obté els resultats que obté perquè no li fa por anar a contracorrent. Ferran Adrià deia l'altre dia: "Fem coses molt estranyes. Per això parlen de nosaltres".

A molts humans ens agrada agradar. A vostè tant se li'n fum. No necessita l'elogi permanent perquè sap perfectament quins són els seus mèrits. No cal que l'hi diguem els altres; s'ho diu vostè, i amb això ja en té prou. Vostè és el profeta, l'home que va crear del no-res i que va marcar un camí a seguir. Els genis ho són pel seu talent, però també pel seu caràcter. Dalí era un geni. Miró, un gran pintor. De Guardiola s'han escrit coses molt boniques, però mai ningú li ha dit que fos un geni. Perquè el veiem més proper, perquè el seu llenguatge és més comprensible i perquè és el millor de la tribu sense deixar de ser un dels nostres.

A vostè, Johan, l'hem volgut tractar de tu a tu, que fos un més d'aquest país, i no hem entès que els genis, per no ser, no són ni d'aquest món. D'aquí ve una certa frustració que sentim fins i tot els més cruyffistes. Hauríem volgut que algú que ens ha fet tan feliços aparegués més sovint amb un somriure a la boca. Que s'apartés de la lluita diària, del ressentiment i de les petites mesquineses d'aquest país. És molt humà voler ser humà, però em temo que hem agafat el camí equivocat per preservar la seva figura.

Ara que el seu hereu Guardiola és adorat unànimement, vostè ja es pot instal·lar al lloc que li correspon a l'Olimp dels déus i observar-nos des d'allà. Nosaltres el tractarem amb el respecte que es mereix i en la distància segur que encara l'estimarem més. I qui sap si, d'aquesta manera, fins i tot els seus enemics més declarats acabaran reconeixent que vostè és la persona més important de la història del Barça, l'home que va refundar el club en la seva època moderna, l'entrenador que va transformar l'estil de joc i l'estat d'ànim de tota una afició.

P.D. El seu nomenament com a seleccionador català va ser un cop d'efecte mediàtic. Semblava que ara sí que ens menjaríem el món. Dos anys després, som on érem. O potser no som ni on érem. Cada dia amb menys il·lusió i amb rivals més petits. Sort del futbol. Divendres en veurem més que mai.

stats