24 habitacions diàries i les zones nobles dels hotels per 1.000 euros al mes. Amb mal d’esquena permanent, tendinitis i contractures. “Quan arrib a casa, els genolls em fan tant de mal que no sé com posar-los. Si els estir, malament, i si els doblec, pitjor”. Sara del Mar García esclata a riure quan sent els hotelers assegurar que les condicions de feina de les Kellys són dignes.
Ressona la veu de les cambreres de pis des de fa temps. Passar de la visibilitat als fets ja és una altra cosa. “Sabem quan ha de venir un inspector laboral perquè aquest dia el carret de la neteja està en ordre. Els productes, en el seu envàs i la seva etiqueta, res de dosificadors com la resta de dies (teòricament no es poden emprar)”; ho conta Sara i ho confirmen altres. “Arriben els inspectors als hotels i moltes vegades els encarregats els mostren una habitació de dos llits, acabada de fer, sense complicacions extra... Després parteixen”. Però la realitat que amaga la sobreocupació hotelera és ben distinta. “Sis clients en una cambra pensada per a tres. Hem d’anar botant per damunt els llits per fer net. Així és impossible fer la feina bé”. Sempre que he demanat als responsables de la Conselleria de Turisme sobre els trucs dels hotelers per ocultar els clients que en realitat allotgen, la resposta ha estat que no els consta. Els empresaris aconsegueixen pagar la meitat d’allò que els pertoca en concepte d’ecotaxa i ens estafen amb les estadístiques. El lloguer vacacional no és l’únic responsable de la saturació, però al carrer Montenegro estan més ocupats a criminalitzar Arran i promocionar unes Illes que ja han superat els límits.
L’explotació laboral del col·lectiu de les Kellys, i d’altres del sector, és la cara fosca del turisme de masses; la desídia de l’Administració n’és la part més irritant. Però fins i tot quan els poders públics fan la seva feina, s’obren expedients i s’apliquen sancions, aquestes són ridícules.
Posem-ne un exemple. Les infraccions que tenen a veure amb les relacions laborals (temporalitat, parcialitat, temps de feina, hores extraordinàries, jornades excessives, impagaments de salaris…) estan castigades amb multes que van dels 600 als 6.000 euros. Imaginau el que suposen aquestes quantitats per a hotelers que viatgen amb jet privat.
Davant la connivència dels polítics de la presumpta esquerra amb els magnats, ens queda aferrar-nos a la societat civil organitzada. Terraferida, de nou, denuncia que només a Mallorca s’han creat 60.000 noves places turístiques en tan sols dos anys. 10.000 d’aquestes són hoteleres.
D’entre tots els articles que he llegit els darrers dies, destac el de Celia Fernández a la publicació gallega 'Praza publica'. Es titula ‘A guerra contra Cataluña’. Està escrit en gallec, però fins i tot un espanyol ho podrà entendre. Un parell de pinzellades, precises, sobre el tractament d’alguns mitjans pretesament seriosos del que està passant des del 17 d’agost.
'Els dies d’escola de Jesús' és la darrera obra de J. M. Coetzee (que anteriorment havia publicat 'La infància de Jesús'). Desconcertant des del títol fins a la darrera pàgina. Una joia.
PD: El jutge que ha decidit suspendre la gratuïtat del túnel de Sóller i retardar la demolició de la pedra de la Feixina es diu Alejandro González Mariscal de Gante. Una altre Mariscal de Gante, Jaime, va ser policia, primer, i jutge del Tribunal de Orden Público, més tard, durant la dictadura de Franco. Casualitats. Les peticions de la concessionària del túnel i d’ARCA s’han produït coincidint amb la guàrdia de Mariscal de Gante, Alejandro, als jutjats de Palma. Casualitats. #SaFeixinaSíQueTomba.
