Publicitat
Publicitat

Inversions, desinversions i prosperitat

Hem tingut una setmana carregada de notícies. Tot i això, és sorprenent la poca atenció que els mitjans de comunicació han prestat al nou pla d'acció contra el canvi climàtic del president Barack Obama. Si voleu, no feu cas de l'excel·lent discurs que va fer quan va presentar la proposta; el que va dir, però, és molt important. Com a mínim aquesta vegada Obama no ens ha intentat vendre una llei que sabem que no s'aprovarà. Aquest nou pla ha estat dissenyat de tal manera que dependrà exclusivament de l'acció de govern. Això vol dir que, a diferència d'altres iniciatives per contrarestar el canvi climàtic, podrà evitar els entrebancs dels antiecologistes que controlen la Cambra de Representants.

Els republicans en són conscients i estan tan frustrats que treuen foc pels queixals. Pel que sembla, l'únic que poden fer és posar el crit al cel (i potser espantar l'administració perquè faci marxa enrere). Curiosament, però, en aquests moments no sembla que vulguin atacar els científics, potser perquè això els faria semblar poc raonables (que ho són). En canvi, se centren en el punt de vista econòmic i acusen l'administració Obama de declarar una "guerra contra el carbó" que destruirà llocs de treball.

¿I sabeu què? Tenen raó a mitges. El nou pla d'Obama és, en part, una guerra contra el carbó, perquè la reducció del consum de carbó forma part per força de qualsevol iniciativa seriosa que vulgui disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però fer la guerra al carbó no destruirà llocs de treball. En el fons, un regulació nova i rigorosa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle podria ser justament el que necessita la nostra economia.

Així doncs, ¿en què consisteix el pla? Obama ha anunciat sobretot que té la intenció de recórrer a les competències de l'Agència de Protecció Ambiental per imposar uns límits a les emissions de carboni de les centrals elèctriques. Aquestes centrals no són l'única font de gasos d'efecte hivernacle, però sí que en produeixen aproximadament el 40%. A més, la regulació de les emissions de les centrals elèctriques és una pràctica habitual; ja disposem d'una normativa que limita les emissions de contaminants com el diòxid de sofre i el mercuri, per la qual cosa afegir el carboni a la llista no és una novetat tan sorprenent, si més no en principi.

Però ¿limitar el consum de carboni no faria pujar de preu l'electricitat? ¿I no destruiria llocs de treball? La resposta és que sí i que no.

Sí, les noves normatives sobre les emissions de carboni encaririen la producció d'electricitat. Les companyies de subministrament d'electricitat probablement haurien de tancar algunes antigues centrals de carbó per adoptar alternatives amb un índex més baix d'emissions i més cares: en part, energies renovables, com l'eòlica, però sobretot gas natural. D'altra banda, es veurien obligades a invertir en noves instal·lacions per substituir les velles fonts d'energia.

En efecte, tot això faria pujar una mica la factura de l'electricitat, encara que no tant com afirmen els sospitosos habituals. De fet, la cosa és una mica estranya: la dreta diu sempre meravelles del poder del lliure mercat i afirma que el sector privat pot resoldre qualsevol problema, però després canvien d'opinió i diuen que el sector privat es posarà les mans al cap desesperat i s'enfonsarà davant d'una nova normativa mediambiental. Però el que de debò ens ha ensenyat la història -per exemple, les iniciatives per protegir la capa d'ozó i reduir la pluja àcida- és que, al món empresarial en general, rebaixar les emissions li pot sortir molt més barat del que sembla, sempre a condició que la normativa sigui prou flexible per permetre solucions innovadores.

De tota manera, és cert que el pla representarà un cert cost. ¿Destruirà llocs de treball? En realitat, no.

Sempre és important recordar que el mal de l'economia nord-americana en aquests moments no és la falta de capacitat productiva sinó la falta de demanda. L'esclat de la bombolla immobiliària, l'excés d'endeutament privat i les inoportunes retallades de la despesa pública han creat una situació en què ningú vol gastar diners; i com que la teva despesa són els meus ingressos i les meves despeses són els teus ingressos, tot plegat ens aboca a una depressió econòmica generalitzada.

¿En quin sentit podria empitjorar aquesta situació el fet d'obligar la indústria energètica a canviar de rumb? No l'empitjoraria perquè ni les despeses ni la falta de capacitat estan frenant l'economia en aquests moments.

I, com ja he apuntat, les iniciatives en defensa del medi ambient podrien tenir en realitat un efecte positiu. Imaginem que les empreses elèctriques, per complir la nova normativa, decideixen tancar algunes de les actuals centrals i invertir en noves instal·lacions amb un nivell d'emissions més baix. Sí, això vol dir gastar més, i gastar més és exactament el que necessita la nostra economia.

D'acord, encara no sabem si passarà res de tot això. Algunes de les persones amb qui parlo són escèptiques pel que fa a la nova iniciativa contra el canvi climàtic i creuen que el president no arribarà fins al final. Només puc dir que espero que s'equivoquin.

Quan ja estava a punt d'acabar el discurs, el president va adreçar al públic aquestes paraules: "Invertiu. Desinvertiu. Recordeu a la gent que no hi ha cap contradicció entre un medi ambient saludable i un fort creixement econòmic". Normalment potser tindríem la temptació de desqualificar aquestes paraules com les d'algú que vol minimitzar la necessitat de prendre decisions difícils. Però, en aquest cas, només eren de pur sentit comú: és veritat que podem invertir en noves fonts d'energia, retirar els diners invertits en les velles i aconseguir així una economia més forta. Fem-ho, doncs.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT