Vivim temps delicats. Temps incerts mancats de seny. A les dificultats pròpies de la crisi, que no són poques ni negligibles, sinó dramàtiques per als col·lectius més desfavorits, per a les persones més dèbils, hem d'afegir el capteniment agressiu d'un Govern entestat a eliminar la nostra llengua pròpia, el català, la nostra identitat cultural, l'educació pública, l'autonomia dels centres i la llibertat d'expressió, tant d'estudiants com de pares i educadors. Per escometre la destrossa, disposen del braç executor d'una Conselleria d'Educació i Cultura, tendenciosa i doctrinària, al servei dels interessos bords de la ignorància, i del suport, ateses les afinitats ideològiques, d'un grupuscle d'extremistes. Cal no descartar la contribució d'alguns col·laboracionistes, per a vergonya de tots. L'estratègia d'eliminació és inclement, planificada i no gens gratuïta. Que ningú no s'enganyi: el Decret Integrat de Llengües, el TIL, i les instruccions posteriors no són una eina perquè els estudiants aprenguin un tercer idioma -a la qual cosa cap persona assenyada no s'oposa-, són, fonamentalment, mesures per extingir el nostre idioma. Cap govern del PP mai abans no havia exercit una violència tan insolent contra els nostres drets històrics. Mai no havien fet servir el terrorisme lingüístic per confondre i sotmetre una part important dels ciutadans.
L'actitud del Govern, tanmateix, s'ha trobat amb la ferma oposició de la comunitat educativa. Fins i tot l'Escola Catòlica l'acusa de mentir, de manipular les dades en l'elecció de llengua. Davant l'hostilitat irracional d'un govern insensible que cala incendis intencionats, cal oposar la resistència de les conviccions. Si la injustícia i la mentida no troben obstacles, s'apoderen de tots els valors.
