Una mica abans de les festes, IB3 va sotmetre a votació popular quina sèrie de ficció volien els illencs que el canal televisiu emetés properament. Hi havia tres opcions, tres capítols pilot. El resultat d’aquella consulta fou més que clar. Guanyà Mai neva a Ciutat, sota la direcció de Joan Fullana i amb guió de Joan Yago. N’estic especialment content, del resultat final. 'Mai neva a Ciutat' em semblava la proposta més aconseguida i, amb escreix, de major qualitat. Vaig gaudir i em va fer somriure l’inici de la història, amb aquella Neus que tots som una mica tornant poc abans de fer els trenta a una Palma en mutació.
No és la meva intenció carregar de responsabilitat els guionistes de la sèrie –que és i ha de ser bàsicament un producte d’entreteniment–, però sí que crec que 'Mai neva a Ciutat' pot omplir, des de la vessant audiovisual, un buit que era orfe de contingut. Pot ajudar, com ajuden altres persones i projectes, a aprofundir en l’autoestima i en la imatgeria pròpia, moderna i cosmopolita que segurament Palma i Mallorca necessiten consolidar. Pot fer una contribució interessant a la creació d’un relat, d’una narrativa, que generacionalment ens cal per ser un país normal. Algú em deia que la nova sèrie podria prendre el rol que, al seu moment, fa una dècada exacta, va tenir, salvant les distàncies de gènere i pressupostàries, 'Porca Misèria' a TV3 –un tipus de producció, per cert, que l’autonòmica principatina mai ha repetit–. No és una tasca petita. Però hi confio un poquet-bastant.
Supòs que a ningú se li escapa que una televisió pública seriosa ha d’explicar, tant quan fa periodisme com quan produeix ficció, els reptes i les problemàtiques de la seva societat. I això en ocasions ha quedat ocultat, en el cas concret d’IB3, per l’explicació de què és el pebre de tap de cortí. Tot i valorar i no desmerèixer productes ben fets i que m’han fet xalar com 'Uep, com anam?' o 'Això és mel!', no podia ser que la graella del nostre canal –nostre perquè el pagam entre tota la ciutadania de les Balears i les Pitiüses– estigués adreçada només a la gent gran i d’uns estrats socials concrets de la Part Forana. Responia aquest fet, intueixo, a una estratègia del PP i del matisme que una part de la nostra progressia s’ha anat empassant amb facilitat. La solució al fet de no poder eliminar el català de la televisió autonòmica va ser, pels capitosts de la dreta mallorquina, fer-la una televisió de vells i orientada als sectors de l’illa als quals és més senzill arribar en la llengua pròpia. Per a controlar o influir en la resta de la població ja hi ha els mèdia estatals. D’aquí la IB3 que, amb excepcions i amb el reconeixement als professionals que suposo que van resistir durant els anys de Bauzá, el govern actual ha heretat. Això ha de canviar. IB3 ha de ser, i no és un tòpic, la televisió de tothom. Sortir de la zona de confort que representa parlar només de llocs comuns i envestir tots els fronts possibles.
Posar en valor l’arxiduc Lluís Salvador, el camí d’en Kane, el flaó eivissenc i la serra de Tramuntana és absolutament necessari, però ha de ser compatible amb esdevenir una àgora pionera que intenti, amb els recursos que hi ha, anticipar-se al que la societat balear demana. Per fer-ho cal finançament, calen bones condicions per als que hi treballen i cal autoestima. Fer una cobertura informativa per Sant Antoni o per Sant Joan i, al mateix temps, programes especials sobre Islam i islamofòbia a la plaça pública, el model turístic, la precarització de la cultura, les eleccions nord-americanes o l’extrema dreta a Europa hauria d’encabir-se dins una mateixa idea del que ha de ser IB3. Creure en tu –en nosaltres?– i ser ambiciós sempre és la primera passa.
Andreu Manresa i la seva gent hi estan fent una bona feina. Programes com 'Els entusiastes' –de factura magnífica–, 'Dues voltes' o 'Orígens' ho demostren ara, com ho demostraren altres productes anteriors –citaré 'Menorca britànica' i 'Palma pam a pam', per dir-ne alguns de ben diferents. Mancances n’hi ha moltes. Voldria uns informatius més complets i més espais d’anàlisi, plurals, rigorosos i autocentrats –IB3 ha de ser un canal fonamentalment illenc, mediterrani i europeu!–. Trobo que la col·laboració amb TV3, ben desitjada, podria ser quelcom més estimulant que una mena de concurs presentat per Jose Corbacho i Victòria Maldi. Vull millores. Desitjo que arribin. I que arribin prest i que estiguin blindades perquè ningú les pugui fer tornar enrere. Mentrestant, farem confiança. I esperaré, quin remei, com tantes Neus, que nevi a Ciutat.
