Apropar el coneixement a tothom ha estat una de les fites més importants d’Internet. La Viquipèdia, amb els seus clarobscurs, va revolucionar la manera com obtenim una informació bàsica sobre qualsevol tema. OpenStreetMap, una eina oberta de mapes, ens permet substituir els mapes. Geonames és una base de dades de noms de llocs. IMDB ho és de pel·lícules, ens permet trobar gairebé qualsevol informació sobre una pel·lícula, director, actor, tècnics... També existeixen fonts de coneixement més especialitzades: en l’àmbit tecnològic, stackoverflow.com és una bíblia a la qual qualsevol programador hi ha d’acudir gairebé cada dia. I totes són exemples de pàgines on el coneixement es crea, edita i gestiona, de forma descentralitzada, democràtica.
El coneixement per tant ha passat dels llibres a les pantalles, però a més s’ha democratitzat, no hi ha un autor, molta gent hi aporta el seu granet d’arena.
Aquesta revolució també ha d’arribar a les empreses, a les escoles, al nostre entorn. A qualsevol empresa es genera coneixement constantment, des de com tenim organitzat el magatzem a com interpretam una novetat legislativa que ens afecta. Però molt d’aquest coneixement encara queda entrebancat a llibretes, a correus electrònics que després costa recuperar, a manuals de procediments que no es renoven amb la celeritat que canvia el procés...
Qui coneix millor com fa la seva feina cada dia és un mateix, poder reflectir aquesta experiència, compartir-la, recopilar les fonts d’informació que ens han permès fer una tasca d’una determinada manera o prendre una decisió seran cabdals al nostre futur.
Trobar la manera en què cada una de les persones que fa feina a una empresa, cada alumne d’una escola, cada soci d’una associació, etc. pot construir aquest corpus de coneixement comú i que sigui fàcilment consultable per a altres i per a un mateix en el moment adequat pot ser un gran avantatge competitiu pel futur de qualsevol empresa.
