Dos fets, aïllats en aparença, com que un batle democràtic pengi el retrat d’un altre batle –també democràtic– al seu despatx i que un maleter de l’aeroport d’Eivissa tracti l’equipatge d’uns passatgers desconeguts com si fos una estora que necessitàs una bona espolsada, m’han abocat aquesta setmana a crear un neologisme: la #GifPolitik. No cal que m’ho agraïu, jo som així. Per a vosaltres, tot em sembla poc.
Si començ pel cas de Toni Noguera, encara estic cercant el motiu de la polèmica que ha suscitat que el batle-escolta hagi penjat una fotografia d’Emili Darder al seu despatx. Si feim cas del 'fengshui' –tradició japonesa mil·lenària que ens ha ensenyat que un riuet devora la porta i una microplatja d’arena blanca sobre la taula ens ajuden a canalitzar l’energia bona–, tenir fotografies de gent que ens provoca pensaments positius i plaents és una forma de ser molt més productius a la feina, cosa que tots desitjam d’un migbatle que tendrà menys de dos anys per posar en marxa el seu llegat. Si, per Noguera, el rei té dret a existir però no dins el seu despatx, no hi veig el problema. On queda la llibertat de poder triar la teva pròpia decoració d’interiors? Ens hem tornat tan radicals que ara tots els despatxos han de ser clònics com en l’època de Lenin? Ja són ganes d’armar gresca. N’hi ha que s’omplen la boca tot criticant la presència excessiva de la família de Kim Jong-un arreu de la Corea del Nord comunista dels míssils i ningú piula quan t’obliguen a tenir 'volens nolens' la foto d’un altre líder –en aquest cas ja no tan suprem.
I dic que no entenc la polèmica perquè no és un imperatiu legal tenir una foto del cap d’estat dins el teu despatx oficial. Una altra cosa és a la sala de plens –discutible, emperò la llei és la llei–. I en això, Noguera tampoc ha estat gaire original. Eberhard Grosske i altres treballadors de la cosa pública d’aquest pèlag nostre ja feren 'in illo tempore' una cosa semblant. Però només hi ha una diferència: abans no hi havia twitter, ni facebook i les coses no es magnificaven absurdament. Allò que hauria sorprès mig hemisferi és que Aznar hagués canviat el retrat del rei per un de #DoñaRogelia, però que un batle que s’autoproclama republicà opti per retre un homenatge a un dels millors batles de la història de Ciutat són ganes de titular de curt recorregut. La #GifPolitik s’ha instal·lat a les nostres vides i ja no partirà mai. I mirau que hi ha cent coses que se li podrien recriminar, al nou batle de Palma, abans que s’hagin complert els cent dies de gràcia que tot novell té. I aquesta no n’és una. Les crítiques que s’estilen ara són de cara a la façana, bones d’entendre i, sobretot, d’escampar entre els acòlits. Cercam la portada fàcil, el 'gif' de cinc segons elevat a dogma de fe. El contingut és indiferent. Allò que importa és que la imatge sigui ben llampant i acumuli molts de 'likes' que en un futur es traduiran en vots.
Talment com ha passat amb el maleter d’Eivissa. No defensaré la seva conducta totalment inapropiada. Però els pedagogs, abans de perdre els nervis amb el teu fill quan t’arma un tol·le-tol·le al bell mig de la piscina de bolles de qualque botiga sueca de mobles autoeditables, ja et diuen que vagis a l’arrel del problema i et demanis per què el nin s’ha comportat així. Entenc que el vídeo s’hagi fet viral. Tot fent la contrària al mestre Tuson, hi ha imatges que sí valen més que mil paraules. Però, mentre compartíem la malifeta d’aquest pobre home, hauria estat bé que algú s’hagués demanat per les seves condicions laborals i si el fet d’haver de complir uns objectius impossibles fos un bon motiu per deixar de banda les normes bàsiques d’educació maletera. Però no. Una vegada més, allò que ha transcendit ha estat la caricatura en forma de 'gif' i un tuit de l’empresa d’aviació tot dient que l’havien suspès de sou i feina. Els 'likes' han arribat a milers. Crec que només començarem a pensar abans de clicar el dia que ens toqui a nosaltres ser el maleter del 'gif' de la setmana.
