SI AIXÒ ÉS GUERRA...
Opinió 20/10/2017

Fruita i verdura

i
Xisco Nadal
3 min
Fruita i verdura. / ISAAC BUJ

Ahir vaig anar a fer una volta pel mercat de l’Olivar i, com a bona persona xafardera, mentre feia coa per comprar allò que necessitava, inevitablement, vaig parar l’orella tot cercant la inspiració per a la nostra trobada d’avui. I, mentre escoltava, em va deixar astorat la quantitat de persones que demanaven a la placera la procedència geogràfica de la fruita i la verdura que ella venia. Vaig fer una mica el #Ronsero i vaig esperar que no quedàs ningú per demanar-li el perquè d’aquesta insistència. 'Sotto voce' va confessar-me que, tot i que no era un corrent majoritari, des de feia un parell de setmanes havia optat per ometre la procedència catalana del seu gènere si no volia córrer el risc d’haver-se’l de menjar ella tota sola al final de la jornada. Digau-me persona poc preocupada per allò que ingeresc, el meu regruix en dóna fe, però no crec recordar que mai m’hagi importat si unes cireres venien de Valle del Jerte o de Girona, ni si els rovellons que menjàvem a ca nostra eren de Lleida o de #Terol –si és que Terol és terra boletaire, cosa que desconec, emperò és una localitat que sempre vesteix a qualsevol columna.

Aquesta anècdota a plaça no és més que la punta de l’iceberg que palesa com d’enverinat està l’ambient. És fàcil dir que els catalans independentistes són un grup d’adoctrinats que per culpa de l’escola creuen que la mare de Déu nom Joana i que gràcies a la desconnexió trobaran el #Macondo promès, encara que sigui a costa de destruir el país anomenat Espanya. Però a l’altra banda de la trinxera no crec que manquin doctrina, banderes i ganes d’escalivar l’adversari. La gent hauria de començar a entendre que, amb actituds boicotejadores com aquesta, no només fan mal als catalans separatistes, sinó que també, com ja han avisat algunes patronals, fan mal a la resta de comunitats autònomes espanyoles que són proveïdors necessaris de moltes de les grans fàbriques catalanes. Allò que se’n diu pegar-se un tret al peu, vaja.

La degotissa de marques grans i petites que deixen territori català –'motu proprio' o amb telefonada de les autoritats competents sota amenaça d’inspecció pel mig– comença a ser preocupant per a ambdós costats. No acab de veure clar com pot ser que algú vulgui aplicar la suspensió de l’autonomia d’un territori perquè no se’n vagi i a la mínima que tenen l’oportunitat de donar una ditada de mel en forma de diàleg tot siguin coces. N’hi ha que no saben estimar. Digau-me clàssic, però, si no tens un punt masoquista que et faci gaudir de les corretjades, no t’agrada que facilitin la fuga de capitals de ca teva i t’amenacin d’intervenir el teu dia a dia. La traca final serà si decideixen entrar amb els tancs a Catalunya Ràdio o TV3 per preservar la seva pluralitat. És una llàstima que, parafrasejant amb estil lliure els versos falsament atribuïts a #BertoltBrecht, quan arribi el moment d’anar a preservar la pluralitat de Televisió Espanyola o Telemadrid ja no quedaran tancs perquè seran tots per Sant Joan Despí o la Diagonal.

He de reconèixer que el #Procés em té acabat. Tenc la sensació que fa un parell de setmanes que tot val a l’hora d’enderrocar l’adversari i que n’hi ha molts que estan aprofitant el #SidralCatalà per colar-nos de matinada propostes que d’altra manera no trobarien el consens ni el quòrum necessari per tirar endavant. Dies ha que escolt Albert Ribera, Inés Arrimadas, Toni Cantó –pregunta retòrica: si no ets bo com a actor, es pot esperar que siguis bo com a polític?– dibuixant un escenari apocalíptic de l’escola catalana que res té a veure amb la realitat. I pas pena que això sigui com la fruita de l’Olivar i s’encomani i tornem a èpoques passades quan en aquesta comunitat també intentaren embrutar el bon nom dels nostres mestres i professors. La primera definició que dóna l’IEC del verb ‘adoctrinar’ és: “Instruir (algú) en alguna cosa”. I això és el que feren amb mi: ensenyar-me coses, instruir-me en tot allò que pogueren –que jo ho aprofitàs és una altra cosa– i fer-me entendre que no hi ha res que no es pugui resoldre amb una bona conversa si ambdues parts tenen ganes de parlar.

stats