07/06/2013

Fonamentalistes de l'e-book

3 min
Fonamentalistes de l'e-book

En vista que hem de procurar per la concòrdia, i més en temps de crispació pandèmica, avui he contemporitzat civilitzadament amb una senyora que es mereixia que l'enviés a pastar fang. Som quasi veïns i quasi família, i d'ella en sé coses que no he anat a cercar, sinó que m'han vingut pels seus propis peus o perquè les du escrites a la cara, veritable panell de múltiples variants de l'estultícia. Sé, per exemple, que s'ha allunyat sempre dels llibres, i no tant pels llibres en si com perquè la seva fina intuïció hi ubica la clau de volta de la cultura. I és d'aquestes persones que se sentiren representades per l'expresident de les Illes Balears, senyor Gabriel Cañellas, quan va enviar un dels seus famosos comunicats a la història: "Tanta cultura, fa oi".

Així que avui servidor, en previsió d'un temps d'espera en una consulta mèdica, he sortit al carrer amb un llibre a la mà, cosa que, al meu entendre, no ha d'ofendre ningú. Ningú no ho ha de percebre com una provocació. Però servidor no comptava que el meu camí es creuaria amb el de la senyora en qüestió, que m'ha adreçat la mirada un instant per obtenir un PG de la meva persona, per concentrar-se immediatament en un PP de la meva mà dreta i el llibre que hi sostenia. Aquesta visió ha fet aflorar al seu rostre menyspreable una carussa de commiseració: "Ca, i tu continues a pinyó fix, què vol dir, un llibre de paper?"

Si s'hagués limitat a mostrar estranyesa per "un llibre", res a dir, tot s'hauria produït en un petit món de miserable coherència. El que és intolerable és que es permeti compadir-me perquè duc un llibre "de paper". Més beneit jo, no he entès d'entrada quina mena de missatge em volia adreçar, de manera que dec haver traçat un gest interrogatiu, al qual ella ha respost amb impostura irritant: "Home, tu ja t'hauries d'haver passat a l'e-book, qui no manegi l'e-book d'aquí dos o tres anys serà considerat analfabet".

Li he agraït l'advertència mentre reprenia el meu camí. Però no he estat capaç de fer-ho amb asserenat decòrum. Ans al contrari, em sofregia per dins; per un instant he lamentat no ser d'aquestes persones que no tenen manies a l'hora d'enviar algú a porgar fum.

D'aquí dos o tres anys, si no he ampliat el catàleg de suports literaris, si no m'he passat a l'e-book, seré considerat un analfabet. Aquesta mateixa amenaça va llastar un tram de la meva vida: quan no tenia ni les nocions més bàsiques d'informàtica. A l'altra meitat del camp, hi havia tota mena de persones histèricament dedicades a explorar les possibilitats dels seus ordinadors, i et mostraven, orgulloses, una pàgina escrita amb un tipus de lletra diferent cada línia. Què hi havia escrit? Res, una combinació aleatòria i esburbada de lletres: no hi havia res a dir, només que hom sabia canviar de tipus i de grossària a cada línia. Etc. Aquests, en conseqüència, devien ser els nous savis, però el meu desconcert creix en comprovar que continuen obsedits per les mateixes qüestions, ara aplicats a desentranyar les flipants prestacions d'altres aparells meravellosos. I són pertot, no en pots evitar el veïnatge ni fins la promiscuïtat.

És clar, una de les primeres coses que et vénen al cap és la sentència de McLuhan, el mitjà és el missatge, el coneixement de la qual es pot haver adquirit involuntàriament a la barra del pub: no és menester haver obert cap llibre. Però hi ha un petit inconvenient: si no has obert mai cap llibre, pots sentir la famosa frase mil vegades sense destriar-hi, precisament, el missatge.

El menyspreu que senten alguns per la cultura en paper seria el mateix que sentirien si només hi hagués cultura en paper. No tindrien la coartada informàtica, però seria el mateix. I els que no ens hem "passat" a l'e-book sabem que aquest suport pot servir els monuments literaris i científics, i també les bestieses més indigeribles, tant com el llibre de paper.

Si servidor ara dic tot això per escrit, és perquè en una conversa amb participació dels aguerrits exploradors de l'iPhone no tindria l'oportunitat d'acabar ni una oració simple: si no vas iPhone en rest, és com si cada paraula s'autodestruís abans de sortir de la boca.

La topada amb la meva quasi veïnada m'ha fet pensar en la conveniència de crear algun sistema de defensa del lector de llibres de paper. No seria necessari en absolut si no hi hagués tantes persones com ella, que, no havent llegit un llibre en sa vida, ara t'escarneixen perquè això que dus fa olor de tinta. Els fonamentalistes solen ser així, defensen ferotgement un déu del qual no en coneixen sinó el mitjà: del missatge no en saben gaire.

stats