Deu ser molt frustrant formar part del grup de ments benpensants que han ideat, establert i perpetuat el nostre model turístic i mirar les dades que ha presentat la Fundació Gadeso en relació a com valoren Mallorca les persones que la visiten. O per ventura no i és el que volen, però veient els resultats de l'enquesta que ha fet la fundació, ben bé que si els titllassin de tenir poca pipella no es podrien defensar amb dades satisfactòries per part de la clientela. Dels beneficis econòmics, segur que en poden treure de diverses, bàsicament perquè la majoria es basen en l'explotació i la precarietat sistemàtica cap a les persones que treballen a les seves instal·lacions.
L'any 2014 les persones que visitaven la roqueta li posaven un 4,8 de nota; enguany, aquesta baixa dues dècimes i queda en un 4,6. Els indicadors pel que fa a l'allotjament, l'oferta especialitzada i els serveis públics esdevenen millorables o molt millorables, i si ens fixam concretament en el tipus d'allotjaments, els hotels i els apartaments turístics s'enduen les pitjors notes. El resum seria: ho hem venut tot, absolutament tot, i encara no és suficient. A mi el que em fa por és que a aquelles ments benpensants se'ls passi pel cap alguna altra idea faraònica tipus Port Mayurqa per intentar remuntar unes dades que clamen al cel. Ja ho veig: un plafó amb la frase 'Vine a viure l'experiència de la teva vida' damunt del recinte de la pista d'esquí artificial, just davant la piscina d'ones artificials per surfejar. Tot dins un complex comercial darrere el camp del Baleares amb aluminosi des que tenc memòria. Us imaginau? Una experiència inoblidable, sí.
Les meves preguntes, però, són: ens hem d'esforçar a millorar aquests resultats? Per millorar-los haurem de veure com es construeixen més hotels, centres comercials i desdoblaments? Hem de continuar parlant de canvi de model? A les tres preguntes respondria que no. Hem tocat sostre i crec que és hora, com fa anys que reclama alguna gent, de practicar el decreixement i la contenció i deixar de parlar de diversificació i desestacionalització. Adonem-nos-en: mentre el nombre de turistes ha augmentat un 16% en els darrers 15 anys, el PIB per càpita ha descendit en el mateix tant per cent i la productivitat ha baixat un 3,2%, i les Illes són l'única comunitat autònoma de l'estat espanyol on s'ha produït aquest fet.
Sé que m'he guanyat a pols la fama de persona que està sistemàticament en contra d'aquest model turístic –i n'estic molt orgullosa!–, però no és (només) això. És el fet d'estar segura que si no actuam ara mateix, serà massa tard, i ja ho és per moltes coses. Necessitam parlar d'altres models productius, d'inversions en sectors abandonats i menyspreats i dignificar llocs de feina, impulsar iniciatives d'economia social i solidària que estiguin vinculades a les xarxes comunitàries existents a la nostra illa, deixar d'utilitzar el terme 'sostenible' per justificar allò que és injustificable i pervertir-ne el significat... En definitiva, fer passes per intentar revertir un desastre del qual les persones executores no se'n pensen fer responsables. És la nostra responsabilitat, doncs, intentar començar a revertir el desgavell que hem permès i retornar a ca nostra la calma i dignitat que es mereix. Atrevim-nos-hi i mostrem que, com deia D'Efak, “no som nins de mel i sucre i ens sabem governar” i diguem als grans touroperadors, molt amablement si voleu, que la seva feina a ca nostra s'ha acabat.
