Tinent de batle de Model de Ciutat i Habitatge Digne de CortEl 24 de febrer d’enguany ha fet 80 anys de l’afusellament del batle de Palma Emili Darder a mans del feixisme aixecat en armes contra la democràcia. Amb ell desaparegué una època republicana de llibertat i d’esperança, durant la qual l’Ajuntament de Palma va impulsar un model de ciutat que tenia com a objectiu construir una Palma més igualitària, més saludable, més lliure, més moderna i més culta. El seu pas per Cort va deixar una petjada que avui encara perdura.
Darder va posar en marxa el Pla de Reorganització de Serveis Sanitaris Municipals (novembre de 1932) que va suposar la creació de dispensaris municipals a les barriades i als pobles de Palma, un projecte pioner i espectacular que incloïa diversos programes (consulta prematrimonial, maternologia, infància, malalties venèries, otorrinolaringologia, tuberculosi i higiene social). Va promoure la salut de la dona i la conciliació familiar, amb controls d’embarassos i permisos de mitja hora perquè les mares treballadores poguessin alletar els seus nadons. També impulsà la canalització i l’abastiment d’aigua potable i de clavegueram per a tota la ciutat, amb l’objectiu d’eliminar les malalties provocades per les aigües contaminades.
En matèria escolar posà en marxa el Projecte General de Construccions Escolars (setembre de 1931), un ambiciós pla de construcció d’escoles públiques i de grups escolars, alguns dels quals encara existeixen, com els de Son Espanyolet, el Coll d’en Rebassa, l’Alexandre Rosselló i el Jaume I. Cal recordar que durant els sis anys que durà la II República s’inauguraren a Palma més escoles que durant els primers vint anys de la dictadura franquista. El batle Darder també posà en marxa revisions mèdiques i campanyes de vacunació a les escoles, que foren remodelades i dotades d’una millor ventilació i il·luminació; també va crear menjadors escolars per garantir la manutenció dels fills des treballadors. En aquest sentit, una de les seves iniciatives més importants van ser les colònies escolars que varen fer possible que els infants de família treballadora gaudissin de vacances estiuenques en un medi natural, divers i saludable. Va fer una autèntica aposta per l’educació pública com a base de la igualtat d’oportunitats i de coneixements dels infants de Ciutat.
Es va donar també un impuls important al model de ciutat amb la cessió del castell de Bellver per part de l’exèrcit espanyol a la ciutat de Palma. Va impulsar, a més, la construcció de cases per a treballadors i de jardins per a l’esplai de nins, joves i majors. Sempre des del compromís amb la classe treballadora, promogué un pla d’obres públiques per reduir l’atur. També defensà el turisme com a nova font de riquesa.
Aquesta extraordinària tasca de transformació social es va fer en molt pocs anys i es va interrompre per la repressió franquista.
Ja en el segle XXI, concretament durant la legislatura anterior, es va produir una clara involució i un autèntic rebuig al pensament innovador d’Emili Darder. La retirada de targetes sanitàries, les retallades a l’educació pública i a la igualtat d’oportunitats, un model territorial desenvolupador i depredador o la insensibilitat envers un drama com els desnonaments varen ser algunes mostres del model polític instaurat. És increïble que la Palma de la II República impulsàs unes polítiques ciutadanes més avançades que la del 2011-2015. Aquest fet encara engrandeix la llegenda del gran batle de Ciutat.
Tot el llegat d’Emili Darder és irrenunciable i d’aplicació directa en el projecte que impulsam per a Palma. Volem convertir-la en una ciutat més moderna, creativa, justa i verda. L’obertura de l’Oficina Antidesnonaments, la creació de nous punts i centres de serveis socials, el bosc urbà, l’aposta per la bicicleta i el transport públic, la diversificació econòmica amb el nou districte cultural del Nou Llevant i la Soledat, la rehabilitació del passeig Marítim, el Pla d’Usos, la carrera professional dels funcionaris, la inversió als barris, la cura de les escoles públiques, Gesa o Can Ribes són alguns dels exemples de projectes que encaixen perfectament amb la idea de Palma d’aquella II República.
Les persones que admiram la seva figura som conscients de la responsabilitat i el compromís que hem de tenir amb Palma i amb els seus ciutadans. És per això que el nou model de ciutat ja duu un segell inherent i feliçment obligat: el d’Emili Darder i Cànaves, batle de Palma.
