Com era previsible, aquesta temporada, que està a punt d’acabar, ens haurà proporcionat poca diversitat d’emocions i creim que en conjunt no seran gaire bones. L’empat d’ahir a Son Moix només ha servit per constatar la manca d’encert, d'intenció ofensiva i el poc gol que té l’equip de Sergi Barjuan. Rematar una sola vegada amb perill entre els tres pals constata la situació de l’equip a la classificació. Els bastava fer un gol, però les jugades clau dins l’àrea rival no són ni han estat el fort de l’equip. Ahir li era imprescindible guanyar. Amb els tres punts, el Mallorca continuaria en la zona de descens perquè els resultats, sobretot el del Gimnàstic de Tarragona amb la seva victòria davant el Girona, no l’han afavorit. Aquest, entre d’altres, és el problema: haver d’estar pendent dels resultats dels altres. Si la utopia s’hagués fet realitat, ara tan sols seria a un punt de la salvació. En canvi, la realitat és que té la permanència a tres. Queden dos partits perquè acabi el campionat i no hi ha res decidit, però la cosa no pinta gaire bé, perquè ara ja hi ha menys equips implicats en el descens. Ahir el Numància va plantejar el partit a no perdre i sumar el punt suficient per mantenir la categoria i ho va aconseguir, tot i les baixes. El Mallorca no va saber aprofitar aquest handicap, va dominar relativament el joc en el centre del camp, però la seva ineptitud ofensiva va ser clau. El tècnic català va provar totes les fórmules, però sembla que els seus jugadors estan al límit. Ningú no pot posar en dubte la seva lluita, actitud i entrega, però a aquestes altures sobren nervis i falten idees, sobretot per marcar gols. Ja se sap: sense gols hi ha tristor i pocs punts. Els més optimistes diran que encara hauria estat pitjor perdre, sens dubte, però el puntet d’ahir serveix de ben poc, vist el panorama que es presenta a l’equip. Si ha estat una final, ara ja només li'n queden dues i esperar que el Nàstic no guanyi. Mirandés i Getafe dictaran sentència.
