Publicitat
Publicitat

ABANS D'ARA

D'on ve el separatisme (1900)

Del text de Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917) a La Veu de Catalunya (10-IV-1900). La dreta catalana parlava clar: els polítics cursis i tribals de Madrid creen separatisme.

Aquests senyors de Madrid que tenen el monopoli del patriotisme i la unitat nacional aconseguiran al capdavall que sigui un fet el separatisme. Amb la seva desatentada conducta en tractar de la qüestió catalana, van avesant molts i molts catalans amb aquesta idea extrema, [...]

Amb el seu patriotisme de retòric cursi, farcit de llocs comuns i xeringuilles, fals i sobreposat com a disfressa que és d'interessos i concupiscències polítiques, van combatent la unitat espanyola, posen llenya al foc i venten de valent perquè s'abrandi. Tot el de Catalunya és per a ells separatista: el dret civil, l'amor a la llengua, l'aspiració a una autonomia política, el desig d'autonomia administrativa, el concert econòmic. [...]

A Catalunya foren desconegudes les guerres separatistes fins que vàrem ésser governats per les oligarquies madrilenyes. Lliurement varen unir-se Catalunya i Aragó, i mai no van fer res per separar-se. Ben al contrari, feien jurar al monarca que mai per mai separaria una regió de l'altra.

Aquesta idea extremosa i simplista no lliga tampoc amb el caràcter progressiu del poble català, que té consciència de la solidaritat humana i de la tendència a donar-li una organització efectiva per mitjà de federacions de pobles, cada dia més comprensives. L'esperit ample i europeu dels nostres pensadors no s'hi avé amb aquestes regressions de què els fa parlar la seva ignorància, ni tampoc amb aquest patró d'Estat de l'edat de pedra, amb pràctiques de govern de tribu i aires de monarquia militar, [...]

Ara bé, si algun dia contra totes les aspiracions i tradicions de conducta del poble català, arrelés aquí el separatisme, la responsabilitat seria dels que des de Madrid amb tanta constància treballen per fer-lo créixer; dels que han portat Espanya a la cua dels països civilitzats i s'entretenen a bescantar i perseguir els que volen restaurar-la. [...]