Catedràtica d’Universitat a la UIBL’envelliment divergeix en funció de la cultura, la societat, els grups socials i, fins i tot, entre homes i dones. Aquest envelliment diferencial s’observa en qüestions com l’esperança de vida, l’accés a una feina, la bretxa salarial, la vida en parella, els maltractaments o l’atenció a membres de la família. Tot això, juntament amb les creences que formen part del mandat cultural i que inclouen el rol de cuidadora o els cànons de bellesa, més exigents amb les dones. És així com a l’envelliment de la dona hi ha una situació de desavantatge –en si mateixa i respecte de l’home gran–. Per això és important visualitzar-lo i elaborar estratègies que permetin ressituar-lo en el terme just perquè la dona major pugui viure una vida digna.
De manera global i segons el Fons de Població de les Nacions Unides (2012), les dones constitueixen la majoria del grup de persones d’edat, tant als 65 anys (per cada 100 dones de 60 anys o més, hi ha 84 homes), com als 80 (per cada 100 dones de 80 anys o més, hi ha 61 homes). A Espanya, segons dades de l’INE 2016, la situació és similar, el 57% de les persones majors de 65 anys són dones.
Les dones han tingut, tenen i tindran –segons les prospectives–, major esperança de vida. De fet, d’acord amb les taxes de mortalitat de l’INE (2016), en una dècada (1994-2014) l’esperança de vida de les dones ha passat de 81,6 a 85,6 anys i la dels homes de 74,4 a 80,1 anys i s’espera que augmenti en el futur.
Acumular anys, en el cas de ser dona, implica diversos problemes en un context històric, cultural, social i econòmic que no ha estat generós amb les dones. Tampoc equitatiu. Això ha tingut com a conseqüència que les dones tinguin pitjor salut, majors taxes de pobresa i menors nivells educatius, formatius i professionalitzadors.
Alguns exemples paradoxals estan relacionats amb el fet que el 93% de les dones cuidadores són les que contribueixen de manera majoritària al benestar dels seus –durant llargs períodes de temps i fins gairebé el moment en el qual elles mateixes ja podrien ser la persona cuidada pels altres–. No obstant això, com que un percentatge molt important d’elles ha realitzat la feina fora del marc assalariat i contributiu, té pensions molt baixes, a més d’una salut pitjor i una major taxa de pobresa. Altres qüestions derivades d’aquesta situació tenen a veure amb el major aïllament social i amb les menors possibilitats d’accedir a la formació i/o al món laboral.
A més, les dones també arriben a la vellesa més soles que els homes. Amb una ullada a les dades sobre les cases unipersonals (INE, 2016) es pot veure que el 72,9% d’aquelles en què viuen persones majors de 65 anys són ocupades per dones.
Són també les dones les que pateixen més violència, tant de tipus familiar com de gènere. Pel que fa a aquesta darrera, el 2015 se’n produïren a Espanya un total de 568 casos –denunciats, amb adopció d’ordre de protecció o mesures cautelars– en dones de 65 anys o més segons dades de l’INE 2016.
Vist en conjunt, compartim amb AgeWatch (2015) l’afirmació que “tota una vida de discriminació de gènere combinada amb la desigualtat en la vellesa pot tenir efectes devastadors en les dones adultes majors”.
Davant les desigualtats de gènere constatades, hem d’apostar per l’oportunitat de canvi i pel desenvolupament personal de les dones, en la qual cosa incideix –de manera molt positiva– el suport social. Així mateix, hem d’analitzar la construcció dels significats socials de l’envelliment femení, via representacions socials, esquemes de percepció, creences, prejudicis i pràctiques. Tot això tenint en compte que s’ha de millorar la situació de les dones pensionistes i s’ha d’abordar de manera contundent la violència familiar i la violència de gènere.
