Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Desmemòria històrica i feblesa democràtica

El Grup de Treball de Desaparicions Forçades o Involuntàries de l'ONU visitarà enguany dos països per resoldre casos concrets. Els països triats són Líbia, que surt de 42 anys de dictadura de Gaddafi, i Espanya, que en fa 38 que va veure el final de la dictadura de Franco. La visita a Líbia entra dins de la lògica. La visita a Espanya demostra que alguna cosa no ha funcionat en aquests anys de democràcia si, quasi quatre dècades després, un organisme internacional considera que hi ha feina a fer. El pacte de silenci de la Transició, concretat en la llei d'amnistia del 1977 -prèvia a l'aprovació de la Constitució i que va donar impunitat als crims de la dictadura-, és l'origen del problema. L'intent de recuperar el terreny, durant els últims anys, gràcies a l'impuls de la societat civil, que finalment va arrossegar els governs d'esquerres en el període 2003-2011, ha quedat estroncat. El govern del PP ha fet una clara marxa enrere i a les comunitats i municipis on governa mira de prohibir o posar pals a les rodes a les associacions i professionals que volen aplicar la llei. Desactivada l'acció judicial del jutge Baltasar Garzón contra els crims del franquisme (143.000 víctimes, segons els seus càlculs), l'ambient descaradament revisionista ha agafat embranzida amb episodis vergonyosos com l'atorgament d'una distinció de la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, als voluntaris de la División Azul que van lluitar a favor de Hitler. El feixisme no només no és perseguit a Espanya, sinó que sembla que gaudeixi d'impunitat. Basta veure que encara hi ha a molts pobles noms de carrers o monuments dedicats als herois d'aquell alçament contra la democràcia.

La incapacitat, quatre dècades més tard, de recuperar la memòria dels morts de la dictadura i la Guerra Civil és un greu símptoma de feblesa democràtica i una ofensa als familiars de les víctimes. Que hagin de venir experts de l'ONU a resoldre les desaparicions o que una jutge argentina, María Romilda Servini de Cubría, sigui qui lideri la investigació per la inhibició de la justícia espanyola, resulta paradoxal. Espanya encara no ha sabut enfrontar-se al seu passat.