OPINIÓ
Opinió 29/08/2017

Creure en Zoido i en Rajoy/Sánchez

Guillem Frontera
2 min

Suposem que els cataclismes de Barcelona i Cambrils conviden a fer-se noves preguntes, a afegir algun punt de vista sobre les coses. Ho suposem perquè... bé, sembla normal, diríeu que és així com passa. Però aquesta perspectiva ideal és més fruit del desig que no de la realitat. El temps es mou a poc a poc, és com una muntanya rocosa que empenyem entre tots, afegint les nostres empentes a les forces de la naturalesa. I així, entre tots i sumant-ho tot, el món gira una mica més, tan lleument que potser ni ens n’adonem al moment mateix que passa.

Però no és menester embullar-se gaire les idees per observar la poca influència que tenen en pobles sencers els esdeveniments que els haurien de fer trontollar. Aquests dies ho comprovem: des del públic municipal i espès, que diria Darío, fins a firmes de gran ressonància hispànica ens estan demostrant que el seu punt de vista respecte de Catalunya no ha variat gens a pesar de les expressions del poble i de les institucions catalanes com a pròpies d’un país preparat per a qualsevol eventualitat històrica –'Estem a punt' és el nou lema de Catalunya Ràdio. Si abans dels atemptats Catalunya era vista pels de sempre com una regió poblada d’imbècils que es deixen prendre el pèl per quatre politicastres, ara continua sent això i més: els atemptats vénen a demostrar-ho a l’engròs. Com que tot allò que es va veure i es va deixar veure –l’exercici d’informació per part de Trapero va ser admirable– era altament positiu, ara es fonamenten els nous escarnis en allò que no es veu i que només poden creure els afectats d’una fe inalienable en els representants d’Espanya, encara que aquests siguin, per exemple, Juan Ignacio Zoido o Rajoy/Sánchez, ara ja tan units i sense amagar-se’n.

Així, tampoc no ens ha d’estranyar que hagin atorgat el protagonisme de la manifestació de dissabte passat a Barcelona a les crides contra Felip VI i Rajoy, que acompanyaven el gran eix: la condemna del terrorisme. Per a alguns observadors especialment insensibles a la qüestió catalana, la condemna al terrorisme pràcticament va ser absent de la manifestació. El seu immobilisme no els va permetre veure que el gran riu també bevia de generosos afluents. I que hi ha persones que saben fer preguntes globals a partir des les desgràcies locals.

stats