Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Compro un argument unionista

Els perpetradors d'arguments unionistes creuen que han trobat una nova font d'inspiració. En la seva permanent cessió de terreny a què els obliga la realitat, ara ja són a la trinxera del "Sí, va, que hi hagi un referèndum, però que voti tot Espanya perquè Catalunya és una part d'Espanya i els espanyols tenen dret a decidir [en aquest cas el concepte sí que s'accepta], el que passa en una part d'Espanya bla, bla, bla...". Naturalment, l'objectiu d'aquest plantejament és aconseguir per part nostra una resposta del tipus "No, no ho acceptem perquè només hem de poder votar els catalans", fruit del convenciment que en un referèndum a tot l'Estat guanyaria el no i, per tant, la proposta no ens interessa. I, realment és així? No ens interessa? Jo crec que sí. De fet, compro la idea ara mateix perquè: 1) permetria fer la consulta que ara es nega, i 2) si hi ha consulta, hi ha resultat. I aquest resultat podria ser una gran arma política a favor nostre. M'explico.

Imaginem que Espanya accepta una consulta amb dret a vot des de Finisterre fins a Tarifa. Donem per descomptat que allà sortiria no (veuríem amb quina participació). Perfecte. Però, i aquí? Les enquestes (totes) diuen que guanyaria el sí. Si fos així, Espanya tindria un més que greu problema polític que hauria de saber gestionar, consistent (ni més ni menys) en el fet que una part del seu territori hauria votat separar-se. Com ho explicarien això pel món? Què dirien? "No, mirin, és que n'hi ha uns que han dit que volen tocar el dos, però nosaltres com si sentíssim ploure". Sí? De veritat? I no passaria res? Segur?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF