CORRENTIA
Opinió 18/03/2017

Becaris i catedràtics

Guillem Frontera
2 min

El president del Parlament, Baltasar Picornell, va tenir l’encert de reconèixer el seu desencert amb una celeritat i amb una sinceritat que hauria de preocupar la majoria de polítics: creava, així, un model d’actuació que, aplicat metòdicament per tothom, milloraria sensiblement la vida pública –i moltes de privades– del país. Per posar dos exemples en negatiu i de gran envergadura: a hores d’ara, Aznar i el PP encara no han demanat perdó per haver fet costat a la guerra de Bush i Blair contra l’Iraq, de conseqüències perverses per a tot el món. I Felipe González té molt a reconèixer en relació amb les activitats desenvolupades al clavegueram de l’Estat quan ell era president del govern espanyol. També parlaríeu de les bugades sense fer que la gent espera del PP; i d’alguns pedaços bruts del PSOE. Però val més que adesiara fem els ulls grossos, perquè la pietat conservi un cert abast ecumènic.

Va estar bé, la presidenta Armengol, en la seva defensa del president Picornell. Amb ella, crec que la majoria de la ciutadania –és majoria el contingent de persones de bona voluntat?– va saber valorar el gest autocorrector del president Picornell. Alguns diputats de l’oposició saltaren les barreres de la crítica i es comportaren com a carronyaires: per a ells la frustració consegüent, ja que no hi havia tanta carronya com esperaven poder devorar. L’oposició també pasta la imatge del país. I, en el nostre cas, no sempre la millora.

Tot i que l’episodi protagonitzat pel neòfit Baltasar Picornell presenta l’aspecte positiu que ja s’ha remarcat, també és símptoma d’un mal general de la nostra política. Com es confeccionen les llistes dels aspirants a donar veu al poble? És obvi –per a servidor, s’ha d’entendre– que Baltasar Picornell és un home de bona voluntat; i és obvi que aquesta, diguem-ne, qualitat adorna altres persones que estan a la carrera política, com també és clar que n’hi ha moltes que ni saben quina fesomia té. Allò que preocupa és que puguin assolir espais de representació persones mancades de la formació i/o l’experiència per desenvolupar correctament la tasca que els encomana el poble. Diríeu que a la política hi tresquen molts de becaris amb sou de catedràtic, quan, per prudència i per eficàcia, a les llistes s’hi hauria d’arribar ensenyat.

stats