Ja ha passat el Dia del treballador, que a les Balears serà recordat per una colorida concentració de gent, però no al centre de Palma reclamant drets laborals, sinó als carrers de la Platja de Palma exigint més sangria. La 'Polonaise' és el nostre nou 1 de maig. El dia en què es dóna el tret de sortida a l’estiu 'deutch', que ben bé podria ser el nostre 'txupinazo', com el de Sant Fermí de Pamplona; això sí, substituint els bous per guiris abeurats i embolats.
L’1 de maig és ara el dia en què no denunciam que aspiram a tenir una feina més digna, sinó que celebram que 'tenim' feina. A Mallorca mai ha estat de moda reclamar millores laborals. Per què aturar-se a reflexionar sobre com es prostituiran els drets dels temporers de la històrica temporada turística que ja se’ns ve al damunt si podem guanyar més doblers que el veïnat? Mirau, si no, els treballadors del taxi a la Platja de Palma, improvisades cercaviles que l’1 de maig varen fer un duro transportant els 'refugiats' etílics a un antre menys hostil. Sempre hi guanyam, amb el turisme, amb mala imatge o sense. I aquí el més important és arribar a final de mes, tot i que sigui per pagar les factures del psicòleg o del físio.
I els autònoms? Aquests no només aspiren a tenir feina, sinó que a més a més en donen les gràcies. Són una joia per a les empreses i les administracions, que en comptes de fer-los un homenatge, els mantenen (i ja els va bé) a l’anonimat dels seus iPads. Talment com si fossin uns 'Anonymous' convertits en 'Autonomous'. Per no ésser tenguts en compte, els autònoms ni tan sols tenen una emoticona al WhatsApp, ni una direcció general al Pacte 3.0, que ja es podria estirar, no sé, amb una subdivisió dintre de Transparència, dos 'col·locats' més (això sí, amb contracte fix). No vendria d’això.
I jo ara ho confés. Jo també som 'Autonomous' i a més a més creatiu, i no faig feina ni a cap circ ni a cap teatre, però de vegades me'n sent part. Perquè cap dia és igual, un de blanc, l’altre negre, perquè he de fer equilibris amb les quotes de la Seguretat Social i l’IVA, malabars per conciliar la feina amb la família, i perquè davant les adversitats he de posar cara de pallasso.
Però ja m’hi començ a sentir agraït. Perquè gràcies que som un 'Autonomous' he descobert el ioga o la sintergètica, i perquè formar part d’aquest col·lectiu em fa mantenir viu el sentit de l’humor. I això no té preu. O sí, amb IRPF. Encara recoman la paròdia de Toni Nievas a YouTube sobre un autònom que surt de l’armari i que al final es treu la vida per incomprès. Això sí, abans demana la factura de l’autòpsia.
