Ja tenim els llums de Nadal encesos. Sempre he pensat que és millor dir "els Nadals", amb un plural que no vol significar que a les festes d'un any les segueixen les del que ve, sinó que apunta directament al fet que hi ha tants de Nadals com subjectes, perquè per aquí els vivim tots, però no de la mateixa manera. Així i tot, qui més qui manco coneix qualcú que s'enfonsa el mateix dia que milers i milers de nins i nines surten al carrer per veure com s'encenen els llums que proclamen les festes. Hi ha llums que apaguen persones. Són subjectes que diuen odiar els Nadals, cadascú per un motiu diferent -perquè els recorden els que ja no hi són, perquè no tingueren una infantesa feliç, perquè han d'aguantar el cunyat que no veuen la resta de l'any, perquè han d'anar dia sí i dia també a cals sogres, perquè tot és consumisme o perquè a la televisió fa trenta anys que emeten el mateix i ja n'estan fins als nassos. Però tanmateix et donen els Nadals des del mateix moment que els mostradors s'endiumengen amb colors vermells i daurats, amb llaços de vellut i amb floquets de neu. Odien els Nadals però no et parlen d'altra cosa.
Vénen les setmanes durant les quals et demanaran i demanaràs quaranta-dues vegades si ja has comprat tots els regals dels Reis, si ja saps què faràs la nit de Cap d'Any, si tens el menú del dinar de Nadal, si enguany et toca a ca teva o a cal teu home, si el nin ja sap qui són els Reis, si anau a Matines, si feis sopar la vigília de Nadal... Et diuen una vegada i una altra que no ho deixis tot per a darrera hora, que si compres l'indiot just damunt les festes et surt més car, que el raïm sense pinyol i que no t'oblidis que l'any passat es va rompre el bou del betlem i convé comprar-ne un altre. Et comentaran quin dia arriba el fill que viu a fora, que és molta feina però un gust tenir tota la família reunida, que els Nadals si no fos pels nins no serien Nadals, que quina il·lusió, que quin fàstic... Sempre és més o manco així.
Des del primer dia de desembre fins al 7 de gener, sentirem a parlar cada dia dels Nadals. Com en sentírem fa un any, en fa dos i vint-i-dos. Així que armem-nos de paciència o d'il·lusió, que els Nadals són llargs i la vida, curta.
