Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Afrontar sa realitat

NOTA DEL DIARI: Aquest article es publica talment com s’ha enviat per petició expressa de l’autor i en contra dels criteris lingüístics que aplica l’ARA Balears.

Fa un parell de dies llegia en un mitjà de comunicació sa notícia que un centenar de parelles havien telefonat a una empresa espanyola que se dedica a facilitar sa gestació subrogada interessant-se per accedir an aquest sistema de procreació assistida, però no aquí, sinó a Portugal. ¿Es motiu? En aquest país sa gestació subrogada és legal, mentre que a Espanya, de moment, no. Evidentment, que sigui legal a Portugal –com a Ucraïna o en ets Estats Units, per exemple– no significa que ho hagi de ser a Espanya. Però sí significa que es nostros veïnats –governats, per cert, per una suma de partits de color diametralment oposat an es des Govern d’Espanya i molt parescut, en canvi, an es des que mos governa a ses Illes Balears– han fet de sa necessitat virtut. O, si ho prefereixen, han afrontat sa realitat. I sa realitat mos diu que de cada vegada més parelles a tot el món recorren a sa gestació subrogada per poder procrear.

S’entén. Sa gestació subrogada altruista –s’única que defensa Ciutadans, no ho oblidem– no deixa de ser, as cap i a la fi, sinó un mètode de reproducció assistida quan han fallat tots ets altres o, en es cas de ses parelles homosexuals de sexe masculí, quan ets altres no han estat possibles. I, com passa amb totes ses innovacions que vénen a resoldre un problema que sa naturalesa humana, per ella mateixa, no és capaç de resoldre, genera controvèrsia. Hi ha qui s’hi oposa per raons d’orde moral. Hi ha qui ho fa per raons ideològiques, com determinats moviments feministes, que hi veuen una humiliació de sa dona gestant i fins una mercantilisació des seu cos. Curiosament, poca gent recorda avui en dia ses polèmiques que va provocar, fa cosa de tres dècades, s’aparició de sa fecundació in vitro. Pareixia que es seus promotors, i ses parelles que s’hi prestaven, estaven cometent un pecat capital. Ara, en canvi, dubt molt que hi hagi qualcú que hi vegi res blasmable.

I és que darrera quasi totes ses parelles que, abans amb sa fecundació in vitro i ara també amb sa gestació subrogada, han conseguit s’objectiu de convertir-se en pares, ha existit un petit drama. Convé no perdre-ho de vista. Cap d’elles ha recorregut an aquests mètodes per gust; totes ho han fet per necessitat, per superar una situació que els afectava psicològicament i posava en perill sa seva relació. Regular sa gestació subrogada a través d’una llei altruista i plenament garantista és reconèixer una realitat. Un govern no pot viure d’esquena an es problemes des seus ciutadans. Llevat que vulgui que molts d’ells, per poder-los resoldre, hagin d’anar-se’n a Portugal, de sa mateixa manera que fa unes quantes dècades se n’anaven a Londres. I no crec que nigú me negui que dur un infant al món és un objectiu molt més noble que impedir que arribi a néixer.