Misc 25/04/2015

Wukro, 30 anys després

La lluita diària contra les arrels de la fam a Etiòpia

Guillem Trius
4 min
WUKRO, 30 ANYS DESPRÉS

Els habitants de Wukro, a la província de Tigre, al nord d’Etiòpia, fan cua per rebre formació sobre agricultura i ajuda alimentària de les organitzacions humanitàries que treballen en aquesta zona de l’Àfrica.

1984. Les imatges de devastació al nord d’Etiòpia fan la volta al món. Es tracta, però, d’una crisi anunciada: dos anys abans s’havia perdut la collita a conseqüència d’una gran sequera, i el govern d’aquell moment ja havia advertit que s’acostava un període de fam. Etiòpia tan sols podia produir 6,2 milions de tones de cereals, un milió menys de les necessàries per alimentar tota la població. L’ajuda internacional va ser lenta i molts governs van oferir un suport discret i reticent al règim marxista del coronel Mengistu, que destinava més diners a la compra d’armes que a alimentar la població.

LA FAM COM A ARMA DE GUERRA. Els moviments separatistes de la província de Tigre i la guerra civil al nord del país van ser el pretext perfecte perquè el coronel Mengistu utilitzés la fam com a arma bèl·lica per combatre els rebels. Aquell estiu desenes de milers de persones van morir de gana. Els problemes a l’hora de distribuir l’ajuda van desencadenar fortes crítiques al govern, al qual es retreia que repartia el cereal entre les tropes abans que entre la població necessitada.

Les aportacions de la comunitat internacional no van arribar fins a un any després, quan les imatges de les víctimes de la fam van commocionar l’opinió pública del Primer Món i van mobilitzar iniciatives de músics com Michael Jackson i Lionel Richie. Amb concerts i actes benèfics de la campanya USA for Africa -¿qui no recorda la cançó We are the world? - es van recaptar més de 50 milions de dòlars. Però la mobilització va arribar tard. L’any 1985 la fam a Etiòpia ja havia causat la mort de més d’un milió i mig de persones.

WUKRO, UN PETIT OASI EN TERRA ÀRIDA. Wukro és una petita població de Tigre, al nord d’Etiòpia, que fa frontera amb Eritrea i que, durant tot el segle XX, ha sigut víctima de sequeres, fam i guerres. Amb el temps, la freqüència de males collites s’ha accelerat, fins a haver de patir cicles de fam amb una periodicitat de 7 o 8 anys. Les causes són diverses: principalment, la reducció de la superfície boscosa, que ha provocat una erosió ràpida del sòl, però també la disminució de les precipitacions. Però les sequeres rarament són la causa principal de la mort per fam. La inestabilitat que provoquen les guerres, la mala administració dels recursos, la corrupció o el creixement demogràfic descontrolat en són sovint la causa de fons.

Amb tot, la població de Wukro ha aconseguit un període d’estabilitat política i les sequeres s’han après a gestionar millor. Un exemple de com una bona gestió dels recursos és fonamental per superar les sequeres sense conseqüències desastroses. Aquesta bona administració no es podria entendre sense la feina del missioner basc Ángel Olaran.

L’Ángel va arribar a Wukro fa més de vint anys per obrir-hi una escola d’agricultura i, des d’aleshores, ha creat tota una estructura d’ajuda a les famílies més necessitades del poble. Actualment el projecte dóna suport a més de 1.000 beneficiaris directes. Entre els programes de desenvolupament social hi ha el de suport financer i educatiu a més de 650 nens orfes o en situacions molt vulnerables, l’ajuda econòmica i nutricional per a gent gran i un suplement alimentari per a infants amb problemes de desnutrició. Quan li preguntes a l’Ángel què sent quan veu tot el que ha construït aquests últims vint anys, ell contesta: “Només veig tot el que encara queda per fer!”

EDUCACIÓ I CORESPONSABILITAT. L’èxit d’iniciatives com aquesta es basa a prioritzar l’educació com una eina bàsica per oferir oportunitats, a fer entendre que la coresponsabilitat del grup és essencial i que el vincle amb la terra i el coneixement de l’agricultura és el que assegura la supervivència. La cura de l’entorn mediambiental va estretament lligada a la vida comunitària i en facilita les relacions humanes.

L’Àfrica és i ha sigut sempre, per al Primer Món, un mercat de béns de consum i primeres matèries. És tràgic veure el potencial agrícola de la regió i alhora que necessiten ajuda per sobreviure. El relleu de l’agricultura de subsistència per l’agricultura a gran escala sentencia el poble etíop. Les grans extensions de terres propietat de multinacionals que exporten tot el que produeixen condemnen l’ajuda humanitària a ser perpètua. S’estima que, només a Etiòpia, hi ha més de 10 milions de persones desnodrides. Tal com deia l’escriptor Ryszard Kapuscinski en el seu llibre Eben : “La gent passa gana no perquè al món hi falti menjar, n’hi ha i molt. Però entre els que volen menjar i els magatzems plens d’aliments s’aixeca un obstacle infranquejable: el joc polític i econòmic”.

stats