Mattarella, escollit nou president d'Itàlia

RomaEl jurista exdemocristià Sergio Mattarella, de 73 anys, la figura per la qual va apostar el primer ministre, Matteo Renzi, és el nou president de la República italiana després d'haver superat aquest dissabte la majoria absoluta de 505 vots al Parlament.

Mattarella ha estat elegit en la quarta votació del Parlament reunit en sessió conjunta per un total de 1.009 electors entre diputats, senadors, representants de regions i senadors vitalicis.

La seva elecció estava prevista, ja que segons els càlculs, superaria àmpliament els 505 vots requerits i fins i tot alguns parlamentaris han arribat a l'hemicicle amb les maletes per poder començar com més aviat millor el seu cap de setmana.

Quan la presidenta de la cambra dels diputats, Laura Boldrini, ha llegit la papereta amb el nom de Mattarella, amb el suport de més de 505 vots, s'ha sentit una ovació que ha durat diversos minuts.

Al final del recompte, Mattarella ha obtingut 665 vots, entre els quals hi ha els de tots els parlamentaris del Partit Demòcrata (PD), l'aliat al Govern, el Nou Centre Dreta (NCD), dels partits centristes i d'Esquerra, Ecologia i Llibertat.

El candidat proposat pel Moviment 5 Estrelles liderat pel còmic Beppe Grillo, el magistrat Ferdinando Imposimato, s'ha quedat amb 127 vots i hi ha hagut 105 paperetes en blanc corresponents als membres de Forza Italia, de Silvio Berlusconi, que havien anunciat la seva disconformitat.

A més de Mattarella, un altre dels guanyadors de la jornada és el primer ministre, Matteo Renzi. Com explica el setmanari "Panorama" en la seva edició en línia, la decisió de Renzi de presentar com a candidat a Mattarella unilateralment i per sorpresa ha estat "una obra mestra" de la tàctica política.

La figura de Mattarella, un exdemocristià però procedent de l'àrea d'esquerres, amb un passat de lluita contra la màfia i un historial important, però discret, ha posat d'acord el grup de Renzi, el PD, que en els últims temps s'ha mostrat dividit per tot.

Aquest dissabte al matí, després de les primeres reticències, els socis de Renzi al Govern, els legisladors del NCD del també ministre de l'Interior, Angelino Alfano, han accedit a donar suport a aquesta candidatura.

Però, a més, aquesta candidatura ha deixat fora de joc l'ex primer ministre Silvio Berlusconi, que esperava poder decidir també sobre qui seria el pròxim inquilí del Quirinale, la residència del cap d'Estat.

Fi del pacte amb Berlusconi

El partit de l'ex Cavaliere ha votat en blanc perquè considera "una traïció" no haver estat consultat, i per això ha anunciat la fi de l'anomenat "pacte del Natzarè", l'acord que mantenien per tirar endavant algunes reformes constitucionals i el nou sistema electoral.

"El meu pensament va, sobretot i per damunt de tot, a les dificultats i esperances dels nostres compatriotes. Només cal això", han estat les seves primeres paraules de Mattarella en saber el resultat de la votació en una sala del Tribunal Constitucional, ja que el nou cap d'Estat és jutge del màxim òrgan judicial.

El dotzè president de la República Italiana serà investit al Parlament, on jurarà el càrrec i pronunciarà un discurs, en un acte que pot celebrar probablement dilluns.

Del nou president de la República es destaca la seva important tasca en el passat de lluita contra la màfia.

El seu germà Piersanti Mattarella va morir entre els seus braços després de ser tirotejat per la Cosa Nostra el 6 de gener de 1980 quan era president de la regió de Sicília.

Va ser ministre de Relacions amb el Parlament al Govern de Ciriaco De Mita de 1988 a 1989 i d'Educació amb Giulio Andreotti, entre 1989 i 1990, càrrec del que va dimitir després de l'aprovació de la llei "MAMMI", que atorgava tres cadenes de televisió a Mediaset, l'imperi mediàtic de Berlusconi.

Posteriorment va ocupar els càrrecs de vicepresident del Consell de Ministres, durant els anys 1998 i 1999, i de titular de Defensa de 1999 a 2000, al Govern d'esquerres de Massimo d'Alema.