Els ‘smartphones’ més desitjats
Pagar més de 600 euros per un telèfon mòbil no està a l’abast de tothom, sobretot ara que les operadores els subvencionen menys. I potser tampoc cal: a diferència de fa un parell d’anys, actualment hi ha una oferta molt raonable en la gamma mitjana, per sota dels 300 euros. Però de tant en tant convé repassar els models emblemàtics de les grans marques, ni que sigui per fer-se una idea del que trobarem en els seus futurs models més assequibles. En el quadre adjunt hi trobareu comparades les especificacions dels smartphones estrella de vuit fabricants, alguns tot just presentats i tots compatibles amb xarxes 4G. Cal dir que, en aquest cas, smartphone significa telèfon amb pantalla de menys de sis polzades, per no entrar en el segment dels taulèfons que algunes marques també ofereixen.
Les cinc polzades, dècima amunt o avall, són l’estàndard entre els models exclusivament tàctils. Només Apple es manté fidel -de moment- a les quatre polzades, de manera que els que preferim telèfons compactes hem d’esperar que els altres fabricants treguin la previsible versió mini, que malauradament acostuma a oferir també menys prestacions que el model emblemàtic. La majoria tenen una densitat superior als 400 píxels per polzada, magnífica per veure vídeos al metro, però convé no obsessionar-s’hi: és més pràctic connectar el telèfon al televisor -sigui amb cable o sense fil, via AirPlay, Chromecast o DLNA- per veure’ls com déu mana.
Les velocitats i la quantitat de nuclis dels processadors segueixen creixent al ritme que marquen els fabricants de xips. Aquest paràmetre només serveix per comparar la velocitat nominal entre aparells amb sistema Android -que, per cert, és present en tots els casos en la versió més recent, cosa que no passa en les gammes inferiors-. La referència és el Nexus 5, fabricat per LG, que porta el sistema operatiu tal com surt de Google, sense les capes que hi afegeixen altres fabricants i que sovint fan més nosa que servei. La d’HTC és l’excepció, però l’avantatge queda neutralitzat perquè implica renunciar a tenir el telèfon en català.
Les càmeres capturen una quantitat enorme de píxels, fins als 41 milions de Nokia. La gràcia: es pot retallar molt més fons de les imatges. Els 20 megapíxels de l’Xperia Z2 de Sony tampoc estan gens malament, i a més amb ell podeu rodar vídeos en resolució UHD per si mai us compreu un televisor 4K. Tot i això, els megapíxels no són l’únic indicador de qualitat d’imatge: l’òptica de l’iPhone 5s proporciona unes fotografies més que dignes. He estat a punt de no incloure al quadre la resolució de les càmeres secundàries, però m’ho he repensat perquè amb la moda de les autofotos hi ha qui les fa servir més que les principals.
Si sou més aviat destralers, us interessa saber que el Galaxy S5 es pot mullar i l’Xperia Z2 és submergible. El primer és també el més complet en sensors físics: a més del lector d’empremta dactilar -que també té l’iPhone 5s-, inclou un pulsímetre per mesurar el ritme cardíac i tenir un tast dels wearables, l’electrònica que es porta posada, sense haver de comprar un braçalet o un rellotge connectat per quantificar-vos.
