La "tortuosa" liquidació de Canal 9; una tele tancada que costa un milió al mes i que acumula centenars de demandes

ValènciaA quatre dies de la commemoració del segon aniversari del tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), els treballs per liquidar les dues societats que creades per gestionar l'ens –Radiotelevisió Valenciana S.A., primer, i Radiotelevisió Valenciana SAU, després– segueixen en curs. Un procés que està sent "lent" i que durarà "el que hagi de durar", segons han reconegut avui els tres liquidadors de la societat que van ser nomenats pel govern valencià el darrer 7 de juliol, en substitució dels designats per l'executiu del Partit Popular.

I és que, segons han confessat aquest dimecres els liquidadors –Francisco Gómez Barroso, Ignacio Baixauli i Agustín Arenas–, el procés de liquidació està sent "extremadament tortuós" per la manca d'informació que han sofrit durant els quatre mesos que porten en el càrrec, però sobretot per la "falta de personal". El passat 30 de juny van sortir de l'empresa els darrers treballadors amb la qual cosa tots tres estan fent "ells sols" –han recalcat– els treballs de liquidació d'una empresa "de les dimensions d'aquesta casa". Una societat que en el moment del tancament sumava una plantilla d'uns 1.600 treballadors i que acumulava un deute de 1.200 milions d'euros, que han estat assumits per la Generalitat Valenciana.

Els liquidadors, que s'han queixat profundament de la "mala previsió" del govern del PP en considerar que no era necessari deixar cap treballador que conegués l'empresa per poder ajudar en la liquidació de la societat –en aquest sentit fins i tot han qüestionat "si era la vertadera voluntat de l'anterior govern liquidar-la"–, han detallat alguns dels entrebancs que s'han trobat durant el temps que porten treballant en la seva extinció.

Tots tres han detallat com quan van arribar els anteriors liquidadors els van ensenyar ràpidament les instal·lacions i els van donar "algunes informacions breus" i des de llavors han estat treballant tots tres en solitari amb "l'ajuda d'algun extreballador" en alguna cosa puntual, han matisat. Així, han assegurat que durant aquest temps s'han dedicat a "resoldre problemes tots els dies". Per exemple, han explicat que els equips informàtics han estat bloquejats durant molt de temps fins que tècnics de Telefónica els han habilitat o que han tardat "un temps preciós" en trobar documentació atès que "trobar els arxius que cercaven" en una empresa tan gran com RTVV sense qui ningú els digués on es trobava allò que cercaven "ha estat molt complicat".

El cost d'una tele tancada

Els tres liquidadors, que han aprofitat una compareixença de premsa al Centre de Produccions de Burjassot del secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, i el president de Mediapro, Jaume Roures, han informat als periodistes d'alguns aspectes del procés de liquidació abans de visitar les instal·lacions, tancades des del 29 de novembre de 2013. Preguntats pel temps que pot durar la liquidació, els responsables d'aquest procés no han volgut donar una data exacta, malgrat que han assegurat que un any més segur ja que hi ha judicis assenyalats per al 2017. "I cada dia ens arriben noves demandes d'extreballadors i de productores, amb la qual cosa els nous judicis seran encara més tard" i per tant la fi de la liquidació anirà més enllà de 2017, han dit els liquidadors.

Una altra de les qüestions més destacades de les que han informat els liquidadors és del cost del manteniment d'una radiotelevisió que porta quasi dos anys tancat. Segons els seus càlculs, cada mes Radiotelevisió Valenciana li costa a la Generalitat un milió d'euros tot i portar quasi dos anys tancada. Aquest milió d'euros són la suma dels drets d'emissió que es paguen cada mes –al voltant de 400.000 euros–, les despeses de manteniment –neteja o seguretat– i pagament de deutes contrets amb proveïdors o organismes com la Seguretat Social.

Els actuals responsables de Radiotelevisió Valenciana també han comentat l'existència "d'irregularitats" cridaneres, com és el fet que l'edifici del Centre de Produccions de Burjassot, valorat en 25 milions d'euros, no figura com a immoble en el Registre de la Propietat; un fet que auditories dels anys 2011 i 2013 ja havien advertit i que ara els liquidadors han comprovat que, efectivament, en el registre únicament figuren els terrenys però no l'edifici.