16/10/2016

Els ‘altres’ Trump i Clinton: la campanya des de la paròdia

5 min
Els ‘altres’ Trump i Clinton:  la campanya des de la paròdia

BarcelonaL’agror dels dos debats electorals entre Trump i Clinton està marcant el to d’una campanya electoral americana estranya, en la qual els dos candidats han acabat adquirint una certa dimensió caricaturesca. D’una banda, Trump: el gran histrió bocamoll que per pal·liar les barbaritats que evacua regularment només té el recurs de dir-ne una de més grossa. De l’altra, Clinton: la gèlida dama de la zero empatia, que no estima ningú i a qui ningú estima amb gaire entusiasme. Els dos clixés van ser perfectament detectats pels guionistes del mític programa Saturday Night Live -42 temporades en antena- i les seves paròdies han contribuït a modelar, en l’imaginari de l’espectador americà, una certa imatge dels dos contendents presidencials.

De xous polítics, als Estats Units n’hi ha, i de molt potents. Però cap programa com el Saturday Night Live té un impacte cultural tan potent i, a més, és l’únic que juga la carta de la imitació directa dels pròcers americans. La seva influència política ha sigut evident. La carrera de Sarah Palin, per exemple, va veure’s influïda per la sagnant caricatura que l’actriu Tina Fey va fer-ne. I encara ara, de tant en tant, se li adjudica a la política real algun dels disbarats ideats pels guionistes del programa. Enguany, amb la temperatura política al màxim, el programa s’hi ha abocat a fons, en la campanya. I els resultats han sigut bons: el capítol inaugural de curs -on es digeria el primer cara a cara electoral- va ser l’estrena de temporada més vista en dues dècades. I tant Trump com Clinton -en versió paròdica- s’han convertit en puntals imprescindibles d’aquest xou.

L’ambició de Clinton

Fins a nou actrius -entre regulars i estrelles convidades- han interpretat Clinton al llarg dels vint anys en què la demòcrata ha ocupat la primera línia política. I ja durant els seus anys com a primera dama es va impulsar la noció que es tractava d’algú inflexible i amb fons tèrbol. “La vella Hillary estava dominada per l’ambició cega, la ràbia per tot el potencial malbaratat i la crònica tendència del seu marit d’enrotllar-se amb quilles. La nova Hillary du els cabells més curts -deia una de les seves imitadores en un gag de l’any 2000-. La vella Hillary era rígida i estufada. La nova Hillary és... desimbolta. I. També. Relaxada”.

Setze temporades després, el gag es podria haver reciclat, només que ara l’hauria d’haver recitat Kate McKinnon, una de les estrelles actuals del xou, que va guanyar un Emmy a millor actriu de comèdia en l’última edició d’aquests premis. “Avui no us parlo com a secretària d’Estat, o com a senadora, o com a primera dama. Avui us parlo com a dona amb qui empatitzar, en un sofà”, va ser la primera línia que va dir en la seva encarnació de Clinton. I tot seguit va proferir el forçadíssim somriure de qui vol demostrar desesperadament la seva condició humana.

I, com és tradició, la Hillary Clinton real va assistir al programa -era el seu segon cop- per enfrontar-se a la seva caricatura en un curiós joc de miralls. La presidenciable interpretava una cambrera de bar que rebia la visita de Hillary Clinton (en realitat la seva imitadora). McKinnon -lesbiana declarada- ironitzava, dins del seu paper de Clinton, que havia trigat massa a posicionar-se en favor del casament homosexual. La demòcrata va entomar la broma amb prou naturalitat: “Bé, tampoc no vas trigar tant, no?” I no va perdre les maneres quan l’imitador del seu marit Bill va irrompre en escena i, amb cara de pànic, va deixar anar: “Oh, no, es multipliquen!”

El posicionament editorial

En canvi, en el primer episodi de la nova temporada, el to amb què la retrataven va ser molt més dur. En un dels gags, en què parlaven de les deshonroses paraules de Trump sobre les dones, la imitadora s’acarnissava en l’aparent manca d’escrúpols de Clinton i deia: “Un dia trist per a totes les dones... menys per a una!”, en referència al seu teòric benefici electoral.

El posicionament editorial del programa, però, és relativament hermètic. Podria semblar que un programa de còmics i rodat a Nova York hauria d’estar imbuït de simpatia cap als valors dels demòcrates. I en certa manera, traspua això. Però, al mateix temps, el Saturday Night Live ha acabat projectant en pantalla l’opacitat del seu creador, el hieràtic productor Lorne Michaels. “Ens enriem dels nostres líders”, explicava en una xerrada recent, en la qual va tornar a assegurar que el programa no prenia part mai a favor de republicans o demòcrates, la qual cosa no vol dir que els actors no ho acabin fent, individualment. És el cas de McKinnon, que s’ha posicionat a favor de Hillary Clinton.

Aquestes explicacions de presumpta neutralitat no convencen tothom. El crític de televisió de la revista Time ha defensat que, en els darrers temps, Clinton rep amb més duresa que no pas Trump. I un article de Salon.com argüia: “Gràcies a Lorne, ara tindrem deu vegades més Trump del que es preveia originalment”. Es referien així a la controvertida decisió del productor de convidar el republicà a presentar tot un programa (en comptes de fer una aparició en un sol gag, com va ser el cas de Clinton).

Crítiques per a Trump

L’aparició de Trump va estar, com es podia esperar, precedida per la polèmica. Era la temporada passada i feia poc que havia fet les seves declaracions més punyents contra els immigrants, assumint que els mexicans que creuaven la frontera eren violadors en potència. Nombroses veus van reclamar que no s’amplifiqués el missatge d’algú a qui consideraven tòxic: un grup proimmigració fins i tot va oferir 5.000 dòlars a qui aconseguís anar de públic al programa i, en directe, li cridés “Racista!”

El programa va acabar reconvertint tot aquest soroll en un gag. Durant el monòleg inicial, es va sentir “Trump, ets un racista!”, com si vingués del públic. Però l’havia proferit el còmic Larry David. El republicà li va preguntar: “Com és que em dius això?” I David va respondre: “Bé, em van dir que em pagarien 5.000 dòlars”. Trump ho va aprofitar per capgirar la situació a favor seu: “Com a home de negocis, ho respecto completament”. Mentrestant, centenars de persones protestaven davant del Rockefeller Center, on la NBC té els estudis des d’on s’emet Saturday Night Live.

Aquesta temporada Trump ha tornat de la mà d’Alec Baldwin, que en fa una interpretació menys histèrica que els imitadors precedents (Taram Killan i Darrell Hammond). En relació amb les famoses paraules de Trump segons les quals a les dones els agrada que se les agafi “pel cony”, Baldwin va dir: “Dones, si em voteu, prometo fer molt més que no pas agafar-vos-el. En concret, també us el remouré, us el retorçaré i us l’estiraré”.

A partir del novembre, una de les dues imitacions es convertirà en personatge fix al programa. Però els guionistes no han de patir gaire: aparentment, tenen material de sobres i diferents vetes per explotar de cadascun.

stats