EUA
Misc 15/05/2017

Sinclair: la cadena emergent que vol avançar Fox News per la dreta

El grup posa sobre la taula 3.900 milions de dòlars per comprar les 42 televisions de Tribune

i
àlex Gutiérrez
3 min
Boris Epshteyn, un dels homes forts de la campanya electoral de Trump, és un dels últims fitxatges de Sinclair.

BarcelonaUn nou gegant televisiu s’està gestant als Estats Units. La cadena Sinclair. L’operació -pendent de rebre l’aprovació dels organismes de competència- suposarà l’impuls definitiu per a una companyia que controlarà ja 211 cadenes locals i arribarà a un 40% de les famílies.

Sinclair ja era un operador d’una importància considerable -el més destacat pel que fa a televisions de proximitat-, però el fet que en el paquet adquirit hi hagi emissores de les tres principals ciutats del país -Nova York, Los Angeles i Chicago- fa que el salt qualitatiu sigui innegable. I que els analistes es preguntin si està naixent la competència que pot acabar destronant Fox News com a destí favorit del públic conservador, ara que la cadena de Rupert Murdoch està en hores baixes per l’acumulació de denúncies sobre assetjament sexual que han provocat la marxa del locutor estrella Bill O’Reilly.

Ingerències

El plantejament d’aquesta cadena, en el terreny ideològic, se situa encara més a la dreta de Fox News. I els propietaris del grup, situat a Baltimore, han sigut criticats per les constants ingerències en la línia editorial de les televisions afiliades. Sobretot pels anomenats must-runs, unes peces informatives que s’elaboren des de la central diàriament i que, segons indica el seu nom en anglès, són d’obligada emissió. Es tracta d’unes píndoles carregades ideològicament a la dreta i que sovint recorren a la demagògia i el maniqueisme. Algunes de les cadenes associades han protestat contra aquesta imposició i, abans dels must-runs, anuncien que és un missatge procedent de la direcció de la cadena.

L’historial de polèmiques informatives de la cadena és extens, però la balança sempre es decanta cap al mateix costat i rep algun demòcrata. L’any passat el cap de la delegació de Washington, Joe Lieberman, es va oposar públicament a l’emissió d’un programa d’una hora en el qual s’atacava acarnissadament el precandidat demòcrata John Kerry. En una entrevista, va denunciar que el programa era “propaganda política esbiaixada, amb una òbvia intenció d’influir en les eleccions”. L’endemà el van acomiadar. A la progressista Seattle, els treballadors de KOMO -una cadena que va ser absorbida per Sinclair- estan en peu de guerra i han denunciat els abusos informatius que pateixen, decidits per uns executius a uns quants milers de quilòmetres, que no tenen per res en compte l’especificitat del públic d’aquella zona.

Els vincles amb Trump

¿Sinclair podria ser la nineta televisiva de Trump? Aquesta és la pregunta que es formulen els analistes, en vista d’aquests moviments. Tot i que la companyia assegura que l’operació només busca el creixement orgànic, per fer front a un mercat en què el múscul financer és un requisit, el cert és que s’acumulen proves de l’acostament d’aquesta companyia al magnat i president americà. Per exemple, durant la campanya -segons va publicar Politico-, el gendre de Trump, Jared Kushner, va presumir d’haver donat accés a aquesta televisió a canvi d’una bona cobertura. La cadena ho va negar. Però hi ha també el fitxatge recent, per Sinclair, de Boris Epshteyn -un dels homes forts de la campanya electoral de Trump- com a nou analista polític en cap. I, per al programa del diumenge, ha contractat l’experiodista de la CBS Sharyl Atkisson, coneguda per les seves constants fustigacions a l’administració Obama.

Des de Sinclair, com és comprensible, es manté la idea que ells representen la neutralitat i són els altres els que esbiaixen. “Treballem molt per ser objectius i justos, i per ser al centre”, explicava al New York Times “Potser són les altres cadenes de notícies, que s’han situat a l’esquerra del centre, però nosaltres treballem de valent per ser al centre”.

Una altra mostra de la sintonia amb l’administració Trump és que aquesta operació de compra no hauria sigut possible fa un any, amb les normes sobre competència que hi havia vigents. Però el nomenament d’Ajit Pai com a nou president de la FCC -l’organisme regulador del mercat audiovisual als Estats Units- ha comportat un relaxament dels criteris que afavoreix aquesta concentració d’emissores sota una mateixa marca.

De moment, els grups que vetllen per la pluralitat informativa ja han donat el toc d’alerta. “És una acumulació de poder increïble en les mans d’una sola companyia”, denunciaven des de Free Press. Des de l’ONG Common House qualificaven la compra de les televisions de Tribune com “un altre cop dur contra la diversitat periodística que hi hauria d’haver”.

stats