Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Editorial: 'Siguem dignes del moment'

La classe política catalana va estar ahir a l'altura de les circumstàncies. El procés engegat la Diada del 2012 fa ara un pas de gegant amb el pacte sobre la consulta. I ho va fer amb el lideratge compartit que reclama la situació i amb normalitat democràtica. A tots plegats ens toca ara ser dignes del moment històric

LLEGEIX AQUÍ LA VERSIÓ EN ANGLÈS (ENGLISH VERSION)

LLEGEIX AQUÍ LA VERSIÓ EN CASTELLÀ (VERSIÓN EN CASTELLANO)

LLEGEIX AQUÍ LA VERSIÓ EN FRANCÈS (VERSION FRANÇAISE)

LLEGEIX AQUÍ LA VERSIÓ EN OCCITÀ (VERSION EN OCCITAN)

1 . Una decisió històrica

Els líders polítics que ahir, units, van acordar proposar als ciutadans de Catalunya, i traslladar al govern d'Espanya, una pregunta i una data per decidir el futur polític del país van començar a escriure un nou capítol de la història col·lectiva. Un capítol que té com a objectiu compartit i primordial fer possible que la població voti en llibertat. Fer possible el dret a decidir, una petició sustentada en un amplíssim consens social. El 12 de desembre quedarà fixat com la fita inaugural d'un procés polític que ha portat el catalanisme a passar del seu objectiu històric de canviar Espanya a l'objectiu de bastir un estat propi.

2 . A favor de la democràcia

El pacte al voltant de la pregunta representa una fita de la democràcia catalana que llança un missatge nítid. Catalunya es presenta al món com una societat viva, madura, mobilitzada i amb una classe política capaç de llegir el signe dels temps. Qualsevol que estudiï com s'han desenvolupat els esdeveniments dels últims dos anys arribarà a la conclusió que ha estat un procés impecablement democràtic. La societat civil, i el bloqueig de Madrid davant les aspiracions catalanes, va portar a un avançament electoral el setembre del 2012 amb un missatge nítid al nou Parlament sortint: poseu-vos d'acord per fer possible l'objectiu de poder decidir el futur. Es miri com es miri, aquest és, per davant de tot, el triomf de la democràcia.

3 . Lideratge compartit

La societat civil ha estat i és el motor del procés polític català, el ciment que ha unit voluntats ben diverses en un camí tan complicat com apassionant. Una ruta, però, que sense lideratge polític seria impossible de concretar i de tirar endavant. La imatge d'ahir del president Artur Mas acompanyat de líders d'ERC, UDC, ICV-EUiA i la CUP evidencia la capacitat del món polític de saber construir un consens, de saber sumar. En quaranta-vuit hores, i davant un cert desànim i desorientació entre els partidaris del dret a decidir, s'ha produït un acord que suma des de la dreta democristiana fins a l'esquerra alternativa. És tota una lliçó. Tothom ha cedit en benefici d'un objectiu comú, d'un lideratge compartit, tant entre les forces polítiques com d'aquestes forces amb el moviment ciutadà. Igual com durant la transició de la dictadura a la democràcia la classe dirigent (política, econòmica i social) va estar a l'altura del moment històric, ara els líders polítics catalans també demostren que han comprès que per bastir una transició nacional cal fer camí junts, amb generositat. Amb altesa de mires. Cal que tots els agents en prenguin nota i actuïn també amb la dignitat que demana el repte immens que tenim al davant.

4 . Una pregunta clara i inclusiva

Fruit d'aquest lideratge compartit s'ha pactat una pregunta clara i inclusiva, avalada amb un ampli consens, i que ahir va rebre el suport de les principals plataformes cíviques que han impulsat el dret a decidir. La pregunta amb dos apartats -"Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?"- ha permès sumar els partits amb un programa clarament independentista i els que creuen en la necessitat de bastir un estat propi, però que no renuncien a federar-lo o confederar-lo amb l'estat espanyol. Ha permès sumar, en definitiva, tots els que creuen en el dret dels catalans a decidir el seu futur polític.

5 . Absències difícils d'explicar

En l'àmplia unitat política i social que ha fet possible el pacte de la pregunta, en el lideratge polític compartit visualitzat ahir, s'hi troba a faltar un partit dels que, en aquests anys de democràcia, ha format part del catalanisme, el gran tronc comú polític que durant més d'un segle ha maldat per construir una societat democràtica, moderna, amb voluntat de contribuir des de la seva pròpia idiosincràcia al concert de les nacions. L'absència, ahir, per voluntat pròpia, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és una llàstima i és difícilment comprensible per a molts dels seus votants, militants i simpatitzants, que a partir d'ara hauran de prendre una decisió gens fàcil però inevitable per sumar-se al batec democràtic del país.

6 . El bloc del no-no

El bloc del no, políticament representat pel Partit Popular (PP) i Ciutadans (C's), va saludar ahir l'acord per a la pregunta i la data amb el discurs de la por i la desqualificació. La consulta serà, efectivament, entre el sí i el no, i per tant seria important i desitjable que el PP i C's, en lloc de dedicar els seus esforços a bloquejar la consulta, expliquessin i raonessin els seus arguments a favor de la permanència dins l'estat espanyol, que és una opció perfectament legítima. El que no resulta legítim és negar la democràcia. A ningú no li hauria de fer por l'exercici del dret a vot, un exercici en aquest cas àmpliament reclamat pels ciutadans.

7 . La resposta de l'estat espanyol

El pas endavant fet ahir per una majoria de 87 diputats dels 135 que formen el Parlament de Catalunya posa ara la pilota a la teulada del govern d'Espanya, a qui s'adreça la petició de pactar el referèndum, i de la classe política espanyola en tot el seu conjunt. La petició arriba amb un amplíssim suport, és impecable en les formes i s'ha construït damunt una voluntat escrupolosament democràtica. Mantenir una negativa radical a la proposta catalana deslegitima el govern espanyol, tant davant la ciutadania catalana com de l'europea i de la resta del món. Ancorar-se en una lectura restrictiva de la legalitat no solucionarà el problema. Hi ha vies legals perquè Catalunya pugui exercir el dret a decidir. Les lleis estan al servei dels ciutadans, no a l'inrevés.

8 . El repte europeu

El futur de Catalunya, sigui quin sigui el resultat de la consulta, i vagi com vagi el procés, és dins d'Europa. La mateixa gran majoria que defensa el dret a decidir també defensa la pertinença a la Unió Europea, que fins ara ha mantingut una respectuosa neutralitat en el plet català. Catalunya vol decidir si es converteix en un estat d'Europa i, quan arribi el moment, Europa haurà de decidir si vol que una societat de llarga tradició europeista s'hi integri com a nou estat. Aquí, certament, també hi ha molta feina a fer.

9 . No serà fàcil

Ni la negociació amb l'estat espanyol, ni l'explicació de la voluntat catalana a Europa i al món, ni el manteniment de la cohesió social -el gran tresor que tenim, també per al procés-, ni l'execució del procés que ara s'engega un cop fixada una data i una pregunta per a la consulta no seran fàcils. Com va dir ahir el president Artur Mas, caldrà molt "sentit de país", tant com el que en aquest tret de sortida han demostrat els partits del pacte.

10 . Dignitat i generositat

El capítol històric que ara encetem demana rigor, concentració, determinació i generositat. I demana, sobretot, que el poble de Catalunya, els seus dirigents i tota la societat siguem dignes del moment. #Aravolemvotar.