‘El Jueves’ celebra 40 anys de resistència satírica

BarcelonaDe la Transició al govern de Rajoy, El Jueves arriba als 40 anys, que se celebren avui, reivindicant-se com a abanderat de la llibertat d’expressió. La revista de sàtira política i social va néixer a Barcelona el 1977, quan Espanya experimentava el moment de màxim esplendor del còmic per a adults. De totes les revistes humorístiques aparegudes a la dècada dels 70, com El Papus, Por Favor o Hermano Lobo, és l’única que sobreviu.

La revista satírica més antiga del país -ostenta aquest títol des que el 2013 va arribar al número 1.899, batent la xifra de La Codorniz - ha preparat un especial commemoratiu de la fita que, des de dimecres, està disponible al quiosc. Un número que, segons diuen els seus responsables, està fet “a prova de feixistes”. A la portada, la revista fa honor a aquest clam i hi apareix el bufó, el símbol de la publicació, felicitant-se perquè han aguantat més anys que la dictadura de Franco, afirmació a la qual un Rajoy caricaturesc respon amb un “però menys que el franquisme”.

Retrat de la societat

Per a Guille Martínez Vela, actual director del mitjà, la consecució d’aquesta xifra rodona és la “demostració d’haver-se sabut adaptar als temps i a les noves preocupacions humorístiques”. Al marge de seguir arribant cada setmana als quioscos, el responsable de la revista destaca que han renovat els seus lectors, a més de trobar nous treballadors que han fet que la revista segueixi fent un humor que és rellevant per a la societat.

Si en una primera etapa, quan la va fundar José Ilario, el costumisme marcava les pàgines de la revista, ha sigut la sàtira política la que ha propiciat la seva supervivència, segons explica Mayte Quílez, directora del setmanari des del 2011 fins al 2016. Óscar Nebreda, un dels dibuixants històrics de la revista, ja jubilat, assegura que la proximitat amb els lectors ha sigut una de les claus de la seva longevitat. “Ens hem adaptat al que la gent demanava en cada època. Estàvem al costat de la gent”, assegura.

Un dels al·licients de l’especial d’aniversari, de 108 pàgines, és recuperar alguns dels personatges històrics del setmanari. Dues de les tires més populars de la revista, Historias de la puta mili i Makinavaja, tenen noves aventures en aquest número. Es tracta d’un homenatge ideat per Ricardo Peregrina i Jardí & Ariño -dos dels autors de l’actual El Jueves -a Ivà, creador de totes dues i que va morir el 1993. Ells han sigut els encarregats d’imaginar com reaccionaria el sergent Arensivia amb reclutes votants de Podem o si Maki podria suportar la correcció política actual. També es torna a passejar per la revista Martínez el Facha, que ara està exiliat i és seguidor de Donald Trump.

De marcat caràcter liberal, El Jueves sempre ha tingut entre els seus temes de capçalera el sexe i l’ha tractat sense embuts. El Profesor Cojonciano, creat per Óscar Nebreda, va ser durant molts anys l’encarregat d’instruir els lectors en el complex món de les arts amatòries, especialment durant la Transició, un moment en què Espanya vivia un cert alliberament sexual. Amb el pas del temps, el personatge es va acabar reconvertint en un sociòleg a peu de carrer. En el número de l’aniversari la revista mostra a què es dedica el professor ara que porta anys retirat d’ El Jueves.

Tot i la constant adaptació de la revista als canvis socials, no va ser fins al 2005 que va incorporar la seva primera vinyeta protagonitzada per un personatge homosexual, Pepe Gay, de Guillermo. La seva arribada va coincidir amb el període de renovació de la revista, originat per l’entrada de Manel Fontdevila i Albert Monteys al consell de redacció. A més de contribuir amb les seves històries -conjuntament feien Para ti que eres joven -, la seva arribada va permetre la incorporació d’autors joves que van portar noves històries, com Ortega y Pacheco de Pedro Vera, o Caspa radioactiva de Darío Adanti.

El número especial deixa constància de com la revista ha sigut testimoni de l’evolució de la societat i permet que els lectors facin un viatge pels esdeveniments més importants dels últims 40 anys de la mà de les sèries habituals de la publicació.

Portades i polèmiques

Una de les inspiracions confesses de la revista és la francesa Charlie Hebdo -nascuda el 1962-, amb la qual comparteix el fet d’haver sigut objecte de diverses polèmiques. Durant aquestes quatre dècades El Jueves ha estat en més d’una ocasió en el punt de mira per les seves portades, que han fet enfadar fins i tot polítics internacionals. Un dels casos més sonats va ser el 2002, quan Shimon Peres, ministre d’Exteriors d’Israel, va posar la publicació com a exemple del neoantisemitisme europeu per una caricatura d’Ariel Sharon amb trets porcins i una esvàstica nazi.

El 2014 l’esperit provocador de la revista es va veure en perill. Albert Monteys i Manel Fontdevila van acusar RBA, l’editorial propietària de la publicació en aquell moment, d’haver censurat una portada dedicada a l’abdicació del rei. Dibuixada per Fontdevila, hi apareixia Joan Carles de Borbó, amb una pinça al nas, col·locant damunt del cap del seu fill una corona bruta. Segons els col·laboradors, la cúpula directiva de l’editorial va considerar que no era un tema rellevant. L’afer va provocar que fins a 14 col·laboradors, entre ells Monteys i Fontdevila, abandonessin el setmanari.

Malgrat el daltabaix, la revista, que segueix en mans de RBA, continua disparant contra els seus objectius preferits: la monarquia, l’Església i els polítics. L’últim escàndol va tenir lloc al febrer, quan van dedicar una portada a la sentència del cas Nóos. Es tractava d’un pols a l’Audiència Nacional, que el 2007 els n’havia segrestat una de molt semblant.

‘El Jueves’ i l’efecte ‘vosotros antes molábais’

Guille Martínez, director

“La prova que El Jueves s’ha sabut adaptar és que segueix sortint al quiosc”

Quan la gent diu que El Jueves ja no és el que era abans, vol dir que ell o ella ja no és el que era abans. Ens fem grans, canvia el nostre sentit de l’humor, quan tenim 60 anys ja no som tan tremendos com quan en teníem 20... La prova que El Jueves s’ha sabut adaptar és que segueix sortint al quiosc.

Canviar a poc a poc, però canviar sense pausa. Cal saber entendre l’actualitat, tenir curiositat per les novetats, estar al cas de l’actualitat política, mantenir el sentit crític i qüestionar-ho tot. El Jueves és una revista d’actualitat i l’actualitat no para mai, sempre hi ha gags nous.

Mayte Quílez, exdirectora

“Cada vegada hem tractat més l’actualitat i hem sigut més transgressors”

Nosaltres ens ficàvem amb la monarquia quan ningú encara s’hi atrevia, i després et trobes gent que diu: “Abans éreu més canyers”. I cada vegada hem anat tocant temes més transgressors. No és que ara moli menys, però té més dificultats perquè és complicat competir amb la immediatesa de les xarxes socials.

Una barreja de moltes coses, però sobretot capacitat d’adaptació i supervivència. I també hi ha hagut molts relleus generacionals. Quan em diuen “ El Jueves ja no és el mateix”, els dic: “Afortunadament! O no hauríem sobreviscut”.

Manel Fontdevila, exdirector

“Vam marxar perquè, en el fons, era el que tocava”

Si la revista segueix anant bé és perquè està fent el que s’ha de fer. Sempre, i malgrat tots els canvis, ha tingut la capacitat de connectar amb la gent del moment. La gent que s’ha fet gran no ho entén, però la revista ha de treballar per als lectors d’avui, no per als que s’han fet grans.

La revista s’ha anat renovant. Si agafes un número de cada sis o set anys, veus que són completament diferents entre ells (i tothom pensa que el bo era el que comprava ell). Quan vam entrar-hi, va ser perquè la gent d’ El Jueves s’estava fent gran i van buscar gent jove. I quan vam marxar va ser perquè, en el fons, era el que ens tocava.

Óscar Nebreda, fundador

“Abans érem més bèsties perquè el país ho demanava”

Jo crec que mola igual, però ara la gent té un sentit de l’humor diferent del que tenia fa 30 anys; tot és molt més políticament correcte. En aquella època érem més bèsties perquè el país ho demanava. Avui en dia, si dibuixes alguna cosa i a algú no li agrada, o no hi està d’acord, t’insulta per les xarxes socials.

Explicar el que passa. No inventar res, ser honrat i a la vegada tenir un punt de vista crític, divertit, irònic... Ara qualsevol idiota fa una broma des del mòbil, i El Jueves està fet per professionals de l’humor, una cosa que avui en dia no abunda.