Publicitat
Publicitat

Dígitsiandròmines

Google Reader: bon vent i barca nova!

P oder llegir dotzenes de publicacions digitals sense haver d'obrir ni carregar la web de cap d'elles resulta especialment pràctic en aquesta era d'abundància -hi ha qui diu excés- d'informació. Des que es van popularitzar els blogs, fer-ho ha estat molt més fàcil gràcies a l'anomenat RSS (sigles de Really Simple Syndication), un sistema d'intercanvi de dades que ofereixen pràcticament totes les pàgines web que van canviant de contingut -inclosa la d'aquest diari- i que proporciona el titular, el text i algunes de les il·lustracions de cada article en un format lleuger que es pot visualitzar en diverses aplicacions anomenades agregadors. Generalment trobareu l'enllaç a la font RSS d'una pàgina web o blog en forma d'icona de color taronja amb el dibuix d'unes ones propagant-se.

Els agregadors RSS ofereixen funcions molt variades, però les més bàsiques són la possibilitat de subscriure's a les fonts informatives que ens interessen, agrupar-les en carpetes per categories temàtiques i triar entre llegir el contingut directament o fer clic per anar a la pàgina web original. Cada vegada que obrim l'aplicació agregadora, veurem els titulars més recents de les fonts a les quals estem subscrits. Altres opcions freqüents són les d'enviar per correu electrònic enllaços a notícies, publicar-les a les nostres xarxes socials o marcar les que més ens interessen per llegir-les més tard amb calma.

Existeixen una gran varietat d'agregadors RSS, des de programes autònoms per a tots els sistemes operatius d'ordinador i de smartphone fins a complements per als principals navegadors web. Probablement el més popular de tots ha estat fins ara Google Reader, creat l'any 2005 i molt usat, sense anar més lluny, pels periodistes. Potser per aquest motiu es va produir un gran enrenou quan Google va anunciar el març passat que jubilaria Reader el dia primer de juliol d'aquest any, en el marc de la segona edició del que anomena neteges de primavera , quan decideix tancar els serveis que no li surt a compte continuar oferint o que s'allunyen de la seva línia de negoci. En aquesta ocasió, la firma també ha jubilat coses com la sincronització CalDAV d'agendes, el complement Google Connect per guardar documents de Microsoft Office al seu núvol de servidors i el programa Building Maker per dibuixar edificis en 3D i incorporar-los a Google Maps.

En pràcticament tots els casos, Google ha substituït per alternatives millors els serveis que retira. En canvi, en el cas de Reader s'ha limitat a dir que el tanca perquè cada vegada es fa servir menys -diuen que té al voltant del milió d'usuaris, pocs en termes absoluts però molt influents perquè molts d'ells determinen l'agenda informativa general- i a recomanar que els usuaris exportem les nostres subscripcions per importar-les a serveis alternatius. Ara que el tancament de Reader és imminent -queden menys de 10 dies- s'ha disparat la febre per triar nou agregador i traspassar-hi les nostres subscripcions. Les opcions són múltiples: a la llista cooperativa http://getgini.com/google-reader-alternatives en trobareu més de 60, i cada usuari té les seves preferències. Al meu entendre, però, el que cal demanar a un agregador RSS és que faci totes les funcions de gestió de subscripcions que he indicat abans i que disposi de versió web, d'aplicacions mòbils per a tants smartphones com sigui possible i de web mòbil per als navegadors dels altres. També seria desitjable la sincronització amb aplicacions de lectura diferida com Pocket, Readability o Instapaper. I després de mirar-m'ho molt, us he de dir que encara no he trobat cap agregador que compleixi absolutament tots els meus requisits, així que haureu de triar el que s'adapti millor als vostres.

Sembla que el més popular dels agregadors de la nova formada és Feedly, que diu que ha acollit més de vuit milions de refugiats de Google Reader, del qual emula l'aspecte minimalista. Té bones aplicacions per a Android i iOS i complements per als navegadors web d'ordinador, però resulta difícil d'usar amb els de mòbil. NewsBlur també té força seguidors a la web, iOS i Android: la versió gratuïta admet 64 subscripcions, mostra les 10 notícies més recents de cadascuna i només permet compartir-les en públic; hi ha una versió de pagament (24 dòlars a l'any) sense limitacions. M'està agradant força The Old Reader, que encara no té aplicacions mòbils però és el que es veu millor amb el navegador web de qualsevol telèfon.

En una altra categoria hi ha els agregadors arrevistats . Pulse genera una quadrícula molt visual de titulars amb foto i suggereix mitjans per subscriure's, tot i que la selecció està poc adaptada als interessos d'aquí. Flipboard crea una revista personalitzada a partir dels nostres interessos i acaba d'incorporar la funció de recomanació d'articles als nostres contactes.

En els pròxims dies arribarà també Digg Reader, l'agregador que els creadors del servei Digg de promoció de notícies es van posar a programar el mateix dia que Google va anunciar la desaparició del seu servei -el mateix que el conclave de cardenals de l'Església catòlica va escollir Francesc com a nou papa-. Promet sobretot per la qualitat d'altres productes de la casa, com l'escurçador d'enllaços Bit.ly.

I jo no descartaria que la funció d'agregació RSS torni a Google d'aquí poc, però que ho faci integrada en Google+. Conèixer els interessos informatius d'un usuari és enormement valuós per personalitzar la seva experiència social i retenir-lo en una pàgina, i em costa creure que Google hi renunciï. Precisament per això no seria estrany que Facebook, l'altre gran de la xarxa, incorporés en algun moment un agregador de notícies.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT