Publicitat
Publicitat

Equivocar-se molt i sovint

Sóc a París, al congrés del Global Editors Network, una organització de periodistes responsables. El resum és aquest: ens en sortirem si experimentem un cop i un altre amb nous formats i plataformes per fer arribar la informació a la gent. Si ho provem i ens corregim, equivocant-nos un cop i un altre, que és l'única esperança d'encertar-la i avançar. Pot semblar elemental o bàsic, però en el món del periodisme no ho és. Els periodistes no estem gens acostumats a corregir-nos o a actualitzar. Més aviat al contrari. I ens molesta molt. Molt. Els periodistes estem acostumats a fer tot de comprovacions i revisions sempre abans de fer públic el resultat de la nostra feina. Perquè només tenim un sol tret, que quedarà imprès en el paper per sempre o serà emès i vist/escoltat en aquell programa a tal hora i s'ha acabat el carbó. Volem dir-ho tot i bé a la primera. Si fa no fa, ja són vora de 200 anys que treballem així. Cinc o sis generacions. Tota una cultura, oi? Compari aquesta actitud amb la dels creadors de continguts al món digital. Fabriquen un programa, posem per cas, i el posen al mercat. Al cap de poc temps et fan arribar una versió 2.0, 3.0, 4.0… o unes actualitzacions, que corregeixen i/o milloren la versió anterior de la cosa. Inclús accepten que els usuaris els diguin què cal canviar! És a dir, que fan tot de comprovacions i revisions després d'entregar la seva creació al públic. Les empreses típiques de Silicon Valley, a Califòrnia, proven i corregeixen en directe. És així perquè internet demana una altra actitud: equivocar-se aviat, equivocar-se sovint, provar-ho molts cops. A més, en el món digital, equivocar-se és barat.

Cal que als mèdia el periodisme sigui tan curós com sempre però també acceptar que les proves, les errades, les actualitzacions i la participació del públic són camí per encertar-la.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF