Internacional 15/04/2017

Eleccions a França: el 2017 vist des dels suburbis

La realitat de viure més de quaranta anys al país sense tenir dret a vot

Alícia Sans
3 min
Veïns de Stains, una localitat als afores de París amb molta població musulmana i greus problemes de marginalitat.

ParísHadama Traoré em cita al Parc Dumont d’Aulnay-sous-Bois, un suburbi del nord de París marcat per la violenta detenció d’un jove de 22 anys, el Théo, que fa dos mesos va fer revifar l’exasperació dels habitants del districte 93. Mentre l’espero, passen fins a tres cotxes de policia patrullant per l’avinguda adjacent, la mateixa que marca la frontera entre el sud i el nord d’Aulnay, “dues ciutats dins de la ciutat”, m’explica l’Hadama.

“Aquí som 84.000 habitants i en les últimes eleccions municipals l’alcalde va guanyar amb 14.000 vots dels 45.000 votants inscrits a les llistes electorals. ¿Com vols que votem a les presidencials si en l’àmbit municipal la gent ja està fastiguejada de la política?”, etziba aquest malianofrancès de 32 anys, cofundador de La Revolució Està en Marxa. Amb dos amics, l’Hadama va crear fa dos anys aquest moviment “de política ciutadana i no pas de politiqueig, com fan ells”. Els polítics, vol dir.

El seu objectiu és promocionar la convivència, donar veu als habitants de l’extraradi i trencar les barreres mentals i les fractures socials: “La política significa estar al costat dels habitants, escoltar-los, perquè són ells els que t’han votat”. No fa ni cinc minuts que parlem i un parell de joves ens interrompen per saludar-lo. “Estem amb tu, continua!”, l’anima un d’ells.

Insatisfacció

L’Hadama només ha votat dues vegades a la seva vida, cap cop en unes eleccions presidencials. Aquesta serà la seva primera vegada i ho farà per la candidata de Lluita Obrera, Nathalie Arthaud, a la primera volta. “Votaré en blanc a la segona”, em confessa. L’explicació de l’abstencionisme en ciutats com Aulnay -en les presidencials del 2012 va arribar al 23,62%- és molt senzilla, per a l’Hadama. “Fa 40 anys que el meu pare viu a França, però no té dret a votar perquè no té la nacionalitat: és un immigrant en situació regular -s’indigna-. En l’educació que ens han donat els nostres pares, mai hem parlat d’això, de per què ells no poden votar”. Una realitat generalitzada, segons l’Hadama, en suburbis com Aulnay, on els habitatges socials, els traficants de drogues i les batusses amb la policia estampen una imatge que no és precisament de postal.

“Si un dia el nord es desperta...”, fantasieja Yazide Foughar, de 34 anys, després d’haver-se saludat amb l’Hadama en àrab. Ell és un dels més de cinquanta membres actius que té La Revolució Està en Marxa. Entre els plans a llarg termini del moviment hi ha “estendre la revolució per tot França”, com ha fet Emmanuel Macron amb el seu moviment. “A mi no m’agrada ni ell ni el que diu, però fa un any no existia, i en fa dos ningú no sabia qui era”, diu encoratjat el Yazide.

“Fillon i Macron només parlen als rics, en canvi Arthaud parla als treballadors -analitza el Yazide-. Jo, però, votaré Benoît Hamon, diguin el que diguin les enquestes”. “Com estan fets els sondejos?”, es pregunta, i, incrèdul, assegura que no se sap en què es basen. I remarca que, fins i tot en els sondejos, hi ha un sentiment d’exclusió.

Cada vegada que el Yazide entra en aquest parc diu que es queda hipnotitzat. “Està tot pulcre, és magnífic -explica-. Nosaltres, al nord, no tenim parcs com aquest, en tenim un de gran, però no hi ha res”.

Contra Le Pen

La fractura nord-sud, exclosos i inclosos, sorgeix amb recurrència a Aulnay. Per això el Yazide també està en contra de Le Pen. “Divideix els francesos”, diu, abans de mantenir un silenci que pesa tones. “Que passi a la segona volta és greu”, sospesa. L’Hadama encara va més lluny: “És un perill per a la República”.

A l’espera de saber què passarà, l’Hadama continua revolucionant Aulnay-sous-Bois “amb el somriure inclòs” perquè un dia el Yazide deixi de meravellar-se per la magnificència del Parc Dumont.

stats